El Papa demana a Maduro que cedeixi i mantingui la Constitució actual
El bloc del Mercosur decideix avui si suspèn Veneçuela de forma permanent
El president veneçolà Nicolás Maduro sembla abocat a l’aïllament internacional complet després de la instal·lació ahir de la polèmica Assemblea Constituent. L’última veu que s’ha sumat a les crítiques ha estat la del papa Francesc, que va tornar aquesta setmana del descans estival. En un comunicat emès divendres al matí per la Santa Seu, Jorge Mario Bergoglio va trencar el silenci del Vaticà respecte a l’última fase de la crisi i va demanar a Caracas que “suspengui les iniciatives” en curs cap a la nova Constituent.
“La Santa Seu manifesta novament la seva profunda preocupació per la radicalització i l’agreujament de la crisi a la República Bolivariana de Veneçuela, per l’augment dels morts, dels ferits i dels detinguts”, diu el comunicat del Vaticà. “Alhora, demana a tots els actors polítics, i en particular al Govern, que s’asseguri el ple respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, com també de la vigent Constitució; que s’evitin o se suspenguin les iniciatives en curs com la nova Constituent que, més que afavorir la reconciliació i la pau, fomenten un clima de tensió i enfrontament i hipotesa quen el futur”, adverteix. És la primera vegada que el Papa es refereix a Veneçuela des del 2 de juliol, quan va recórrer a l’Angelus de diumenge per demanar el cessament de la violència amb motiu de la festa d’independència del país. Ahir, Francesc va voler dirigir-se especialment als agents de seguretat veneçolans perquè s’abstinguin “de l’ús excessiu i desproporcionat de la força”.
Bergoglio, molt preocupat pels afers socials, coneix la seva posició de força diplomàtica i aprofita l’altaveu del Vaticà per intentar mitjançar en conflictes internacionals. Veneçuela ha estat per a ell una preocupació constant, com ha deixat clar en nombroses ocasions. L’octubre del 2016 es va crear un diàleg polític entre el Govern i l’oposició sota el paraigua del Vaticà i la Unió de Nacions Sud-Americanes (Unasur). Però la coalició opositora, la Taula de la Unitat Democràtica (MUD), va congelar les negociacions al desembre i va acusar Maduro de no aplicar els acords als quals havien arribat, sobre el calendari electoral i sobre l’alliberament d’opositors empresonats. Fins a l’abril, Francesc va assegurar que la Santa Seu estava disposada a intervenir com a “facilitador” davant la crisi que traves- Veneçuela, però sota “condicions clares”. L’oposició ho va rebutjar.
Per la seva banda, els ministres d’Exteriors dels quatre països sudamericans que conformen la unió comercial Mercosur –Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai– analitzen avui a São Paulo la crisi veneçolana i estudien si apliquen mesures de càstig al Govern. Una d’elles seria l’anomenada “clàusula democràtica”, que permet l’aplicació de sancions, fins i tot econòmiques i comercials, als països que trenquin el fil institucional, així com la suspensió permanent del bloc fins que se celebrin eleccions que els altres països considerin democràtiques. El grup del Mercosur va suspendre Veneçuela temporalment al desembre per no complir les seves regulacions, però el deteriorament dels drets humans i de la situació política pot fer que els seus membres es decideixin per una postura a llarg termini.
Un dels pocs que no s’havia pronunciat fins ara, el president francès, Emmanuel Macron, també ha
Macron crida a l’establiment d’un diàleg “creïble” per evitar més escalada de la violència
volgut marcar la seva actitud diplomàtica. El mandatari vol un diàleg entre les dues parts per evitar una escalada més gran de violència com “l’única via possible per treure el país de la crisi que travessa”. “França, en concertació amb els seus socis europeus i en suport dels esforços dels països de la regió, continuarà donant suport a tota mediació que permeti reprendre un diàleg creïble, sincer i seriós entre el Govern i l’oposició”, va indicar l’Elisi en un comunicat.
Amb aquestes paraules, França descarta les sancions, una cosa sobre la qual Espanya s’ha manifestat a favor. Tot i això, París sí que va considerar que la detenció dimarts dels opositors Leopoldo López i Antonio Ledezma –l’últim ahir tornava a estar en arrest domiciliari– envia “un senyal molt negatiu” i no contribueix a “facilitar el restabliment de la confiança”.