Un altre estiu mirant al ‘pazo’ de Meirás
La Fundació Franco reobre la polèmica sobre l’immoble que l’esquerra vol recuperar, mentre Feijóo se situa al mig
Carmen Franco: “Va ser un regal que li van fer al meu pare; li feia il·lusió tenir alguna cosa a Galícia”
Després de la victòria en la batalla de l’Ebre i abans de llançar l’ofensiva sobre Catalunya, el desembre de 1938 Francisco Franco es va prendre uns dies a la seva terra natal, on va rebre un suposat obsequi tan singular com controvertit continua sent la seva naturalesa de regal popular, ja que, per exemple, una part va ser pagada amb descomptes de les nòmines dels funcionaris. Era el pazo de Meirás, que, com en els temps de les rituals imatges de les vacances del dictador al nodo, torna a estar d’actualitat aquest estiu, després de l’anunci de la Fundación Francisco Franco que pretén aprofitar la gestió de les visites a aquest immoble per mostrar la “grandesa” del general. Aquest pla encoratja les iniciatives de l’esquerra per recuperarlo, mentre la Xunta, el Govern gallec d’Alberto Núñez Feijóo, prova de mantenir-se al mig, sense voler tocar la propietat dels Franco però evitant que se l’acusi de consentir un santuari feixista.
“Va ser un regal que van fer al meu pare durant la guerra. En realitat, també volien regalar-li el de Sant Sebastià, el palau d’Ayete, i volien regalar-li... Però ell només va acceptar aquest, perquè era la seva terra i li feia il·lusió tenir-hi alguna cosa, perquè a Galícia, en canvi, de propietats no en teníem cap”, explica a l’obra Franco, mi
padre la seva filla Carmen, a qui aquesta setmana se l’ha vist de nou estiuejant a Meirás.
Els autors del llibre, l’historiador Stlanley Payne i el periodista Jesús Palacios, expliquen que el
pazo va costar 450.000 pessetes de l’època, pagades a les hereves d’Emilio Pardo Bazán. Afirmen que la major part va ser aportada per l’amo del Banc Pastor i altres empresaris, però els franquistes corunyesos el van presentar com un recapte popular, fet amb aportacions voluntàries. “És possible que molts hi contribuïssin lliurement, però ja que la quantitat de les donacions va ser fixada per les autoritats, és de suposar que molts d’altres hi van contribuir per por de ser titllats de deslleials”, afirma en la seva biografia del general de Ferrol Paul Preston, que considera aquesta adquisició com el principi de l’abandonament de la relativa austeritat personal dels Franco.
Els hereus són avui un clan de l’alta societat, amb un ducat en la família, com es va veure el 2008 quan es va celebrar al pazo el polèmic casament d’una besneta, parodiada a l’exterior per la comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
Va ser en aquella època quan la Xunta de PSOE i BNG va declarar el pazo de Meirás bé d’interès cultural, la qual cosa obliga els Franco a permetre les visites gratuïtes quatre dies al mes. Després de múltiples retards, el març del 2011 el públic va poder entrar al recinte per veure els seus esplèndids jardins, les sòbries torres i les vistes sobre la ria de Betanzos, així com observar el gust personal de l’autoproclamat sentinella d’Occident per mitjà dels seus trofeus de caça dissecats i diversos retrats.
La polèmica sobre el pazo no va cessar mai. En els últims anys l’oposició ha qualificat de tova la Xunta de Feijóo davant els recurrents incompliments de la família. Però dijous passat Feijóo va presumir que va ser amb ell al poder quan van poder començar les visites. També va assegurar que havia rebutjat totes les peticions de col·laboració presentades pels hereus del dictador i va animar a tot aquell que conegui alguna vulneració de la llei per part de la Fundació Francisco Franco que l’hi comuniqui a la Xunta per poder emprendre accions legals.
El líder del PP gallec prova així de situar-se en un punt intermedi en una polèmica que alimenten les declaracions d’enaltiment de la dictadura del portaveu de la Fundació Francisco Franco, Jaime Alonso, que multipliquen l’escàndol que va causar la setmana passada la notícia que la filla del dictador li havia encarregat a aquesta entitat la gestió de les visites. Al maig, el PP va rebutjar la proposta d’En Marea, avalada per tots els altres grups, per demanar al Congrés que modifiqui la llei de la Memòria Històrica a fi que l’Estat recuperi el pazo sense haver d’indemnitzar els Franco. Ara per ara, de les visites se’n continua ocupant el jardiner, i la mostra de la grandesa del dictador es limita a la contemplació de l’enorme bust de l’escalinata central.