Adeu al pioner del motociclisme
EL motociclisme espanyol, que és en el màxim podi d’aquest esport a escala mundial, no hauria estat el que és avui sense la carismàtica figura d’Ángel Nieto, el gran pioner que va obrir les portes a tots els altres i que ha estat sempre amb ells, d’una manera o altra. La mort d’aquest gran pilot als 70 anys ha commocionat no només el món de l’esport sinó el conjunt de la societat espanyola perquè Ángel Nieto, per damunt de tot, ha estat un dels primers símbols dels esforços d’aquest país per triomfar en l’esport internacional.
La majoria dels grans pilots del motociclisme que l’han succeït en els últims anys i tots els actuals, com Marc Márquez, Jorge Lorenzo –els dos tricampions del món en MotoGP–, Dani Pedrosa, Maverick Viñales, els germans Espargaró, Pol i Aleix, i un llarg etcètera, que són exemple de l’excel·lència espanyola en les dues rodes, han tingut paraules d’elogi i de reconeixement per a la figura d’Ángel Nieto.
Al costat dels seus mèrits esportius, primer com a pilot i després com a promotor del motociclisme, el més significatiu és que, com afirma l’italià Valentino Rossi, hi ha dubtes de si ha estat millor persona o millor esportista, malgrat tenir un palmarès com a vencedor en tretze campionats mundials –o dotze més un, com ell solia dir– i vint-i-tres títols espanyols, a més d’haver guanyat un centenar de curses en grans premis. Ángel Nieto, malgrat haver-se retirat de la competició el 1986 als 39 anys, ha estat sempre també des d’aleshores en els circuits del motociclisme mundial al costat dels esportistes espanyols, brindant-los el seu suport, els seus consells i el seu constant bon humor.
A més d’un gran campió als circuits va ser també un exemple de lluitador en la vida. Nascut el 1947 a Zamora, va viure la seva infantesa al madrileny barri de Vallecas. Els seus orígens van ser humils i per això la seva personalitat va connectar també amb gran part de la societat espanyola del seu temps. Ángel Nieto va començar a aixecar trofeus en els últims anys del franquisme, bona part dels quals amb la històrica marca catalana Derbi, i va continuar fent-ho en la incipient democràcia. Els seus triomfs, malgrat competir en categories inferiors, 50cc i 125cc –la primera ja desapareguda–, van tenir molta ressonància en una Espanya, la de llavors, que s’esforçava per sobresortir en el panorama mundial.
L’adeu del millor pilot espanyol de tots els temps, i un dels millors del món, deixa un buit molt gran en les dues rodes. El país, en suma, ha perdut un dels grans ídols de tota la seva història, que ha estat també un autèntic referent per a moltes generacions d’espanyols.