Som Europa
Els iberoamericans tenen una dita: “Déu els cria i el diable els amuntega”. Ja sabem per llarga experiència que el Govern central del PP és un autèntic desastre, envoltat de la corrupció del seu partit, i d’un immobilisme polític que no es guanya el sou que reben els seus membres, perquè fer política és pactar i pactar sense treva fins a arribar a acords que millorin la vida dels ciutadans. Dit això, també cal dir que el Govern de la Generalitat es posa al mateix nivell de desastre. En altres paraules, s’han trobat dues tossudeses obsessives i sembla que aquest lligam morbós no hi ha qui el desfaci. I mentrestant, la ciutadania és manipulada amb eslògans patètics perquè uns a favor i d’altres en contra donin suport a aquesta baralla de pati d’escola. És vergonyós des de tots els punts de vista. Aquesta lletania de la independència de Catalunya ja fa massa temps que dura i que ens està costant temps i diners a tots plegats, i el més greu és que aquest discurs no té la majoria social, sinó que són uns quants dirigents que, per una ambició personal, van contra la majoria, i això no és pas democràcia. La prova més clara és el rosari de dimissions de dirigents de la Generalitat que no hi volen participar. Des de fora, i amb l’opacitat i clandestinitat en la qual s’estan prenent les decisions, cal dir que tot plegat es va assemblant més a una secta que a un govern democràtic.
I cal dir que som Europa, i que tal com està la Unió Europea amb el Brexit d’una banda, Polònia en una deriva cap a l’extrema dreta, i Hongria, ja no cal ni dir-ho, totes les energies dels estats membres haurien de dirigir-se cap a enfortir la democràcia a Europa, deixant-se de baralles internes. Europa és primer i si des dels governs central i de la Generalitat no estan per aquesta feina com a prioritat és que són realment uns ineptes.
Els ciutadans de Catalunya i d’Espanya ja estem ben farts d’aquestes baralles narcisistes només per sortir a la foto. Si aquest simulacre de disputa territorial no s’arranja de manera immediata, tots els polítics que l’han organitzat d’una banda i de l’altra se n’han d’anar cap a casa a fer el que sí que sàpiguen fer bé, que alguna cosa deu ser. Primer és Europa: ens hi va la vida a 500 milions de persones.