Beure’s l’enteniment

Soc soci del Barça d’ençà que el Gonçal Lloveras, metge endocrinòleg, gran impulsor de la cultura catalana dels anys seixanta i alhora membre de la junta directiva del Barça en l’època d’Agustí Montal, em va proposar fer-me soci d’aquest club. N’he vist de tots colors. He vist guanyar i perdre molts cops el Barça, i a còpia d’anys de patiments i d’alegries me l’he arribat a estimar.

Ara em fa sentir trist que un club amb la història, tradició i arrelament al país com el nostre es vegi subordinat, o més ben dit hipotecat, per uns quants mercenaris del món de l’espectacle mediàtic i artistes amb la pilota als peus. Bons jugadors sí, i què més? Mai no en tindran prou, no tenen sentit de la mesura ni els valors que aquest club ha representat.

Què se n’ha fet del planter? Em consta que la direcció de la Masia l’exerceix un gran professional i pedagog, però en qui es poden emmirallar aquests joves? Pagar els contractes que es paguen, les primes per fer la feina que els pertoca, avançar-los les contractacions abans d’haver complert els propis contractes, tractar-los com semidéus més que no pas com a persones... Tot plegat és injust, insultant, poc ètic. Ara, això sí, el camp ple a vesar de gent de fora en busca de l’espectacle. M’estimaria més un Barça de bons jugadors i millors persones.

JESÚS DIEGO

Barcelona