I després de Garoña què?
El futur de les nuclears condicionarà la transició energètica a Espanya
La decisió del Ministeri d’Energia de tancar de manera definitiva la central nuclear de Garoña (Burgos) reobre un doble debat a Espanya: el de l’energia nuclear i de la transició energètica cap a un model respectuós amb el clima, premissa bàsica per complir l’acord de París contra el canvi climàtic.
El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va voler deixar clar dimarts passat, quan va donar compte del tancament definitiu de Garoña, que aquest cas era “molt singular”, ja que la central de Burgos, per la seva mida reduïda i les seves característiques, comporta una baixa incidència sobre el sistema de producció energètica Espanya (estava aturada des del desembre del 2012 i només cobria un 0,5% de la demanda). “Això no és el que passarà amb la resta del parc nuclear”, va ressaltar. El Govern del PP sempre ha apostat per l’energia nuclear; li ha donat el seu suport indiscutible des del primer moment. I, si ha decidit tancar Garoña, ha estat contra la seva pròpia voluntat (gran paradoxa!), perquè es va resistir fins a l’últim moment a assumir que, com deia Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola (propietària de la planta juntament amb Endesa), la continuïtat “no és viable econòmicament”.
El PSOE defensa el tancament gradual de les centrals nuclears a mesura que compleixin 40 anys de vida, de manera que l’última es tancaria l’any 2028. “Adoptant aquesta mesura amb una dècada d’antelació, creiem que és factible, ja que no suposaria un augment del cost de la llum, sinó al contrari”, expliquen fonts d’aquest partit. La minva d’energia que es produeixi podria ser compensada amb un aportació més gran de les plantes de gas de cicle combinat, ara infrautilitzades, i amb una participació més important de les energies renovables.
La posició d’Units Podem no és gaire diferent, encara que aquest partit proposa d’avançar el tancament de les nuclears a l’any 2024. La seva proposta és iniciar ja un procés de transició energètica per aconseguir un 100% d’energies renovables per a l’any 2050. “El tancament de les nuclears ha començat”, sentencia Juantxo López de Uralde (Equo). “El debat previ al tancament de Garoña ha servit perquè ni tan sols la indústria no pensi a prorrogar la vida de la nuclears fins als 60 anys”, diu. Malgrat això, l’energia nuclear exerceix un paper important. És la principal font de producció elèctrica, ja que aporta el 22% de la demanda.
En aquest debat, la posició de Ciutadans és clau per definir una possible majoria parlamentària diferent de la del Govern. El seu vot és clau per saber si hi ha una majoria alternativa a la del Govern. El partit taronja va donar suport al tancament de Garoña però no s’ha manifestat amb claredat respecte a la resta de les nuclears. Evita concrecions i abona un pacte per definir el model energètic amb un resultat que pot ser “el tancament de totes les centrals als 40 anys o la prolongació de la vida útil d’alguna d’elles”, diuen fonts d’aquest partit. La posició de Ciutadans és qualificada d’“ambigua” pel PSOE i Units Podem. “La nuclear no té futur perquè no és renovable ni democràtica; com abans siguin substituïdes, molt millor”, sentencia Ferran Civit, responsable de l’àrea d’energia d’ERC.
“Garoña ni treu ni afegeix res al futur de les nuclears; però les empreses han aconseguit un informe favorable del Consell de Seguretat
El PP en vol allargar la vida, i el PSOE defensa un tancament escalonat fins l’any 2028 L’objectiu és aplicar l’acord de París per reduir l’emissió de gasos hivernacle
Nuclear, que és el que volien. I això és un precedent positiu que pot ser-los útil en el moment que es planteja la prolongació de la seva vida de disseny més enllà dels 40 anys”, diu Jorge Fabra, membre d’Economistes davant la Crisi.
Espanya ha d’elaborar la nova planificació energètica derivada de l’acord de París, fet que comporta organitzar estratègies per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en àmbits com l’energia, el transport o l’edificació per al 2030 i el 2050.
Amb aquesta finalitat, el Govern ha emprès un doble procés participatiu. D’una banda part, el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient ha iniciat una ronda de consultes amb els diferents agents socials per elaborar la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica; però d’altra banda el Ministeri d’Energia ha nomenat un equip de 14 experts (en la qual no tots els sectors estan representats, cosa que ha estat polèmica).
“El que és lògic és que la llei de Canvi Climàtic es redacti des de la Vicepresidència del Govern. Els dos ministeris no estan coordinats. No hi ha objectius ambiciosos. El ministre Nadal torpedina els plans per desenvolupar les renovables”, diu Cristina Narbona, presidenta del PSOE. “El Govern juga a la contra, i això és greu en un moment en què Trump simbolitza la inacció i els efectes del canvi climàtic preocupen cada vegada més els científics, perquè les temperatures pugen més del que està previst i els fenòmens extrems s’intensifiquen més del que va projectar l’últim informe de l’ONU sobre canvi climàtic”, agrega l’exministra Narbona.
“El parc nuclear s’enfronta a una competència molt potent de les renovables”, diu Jorge Fabra, que proposa un tancament escalonat al llarg de tota la pròxima dècada. Així, a mesura que es vagin tancant, aniran obrint les portes a les renovables, fet que permetria el creixement d’ocupació d’una gran qualitat”, explica aquest economista.
“La transició energètica ja no tan sols s’ha d’emprendre per mitigar l’escalfament, sinó perquè econòmicament és possible i farà abaixar el cost de la llum”, diu Jorge Morales de Labra, director general de l’empresa Geoatlanter. “Les renovables, sobretot l’eòlica i la fotovoltaica, ja han demostrat, com s’ha vist en les recents subhastes per promoure noves plantes de producció, que són competitives. El debat ja no és renovables sí o no, sinó com substituïm les centrals convencionals per les noves centrals garantint el subministrament i tenint en compte que totes les noves plantes elèctriques seran renovables”, diu aquest expert.
El principal hàndicap de l’eòlica o la fotovoltaica és que l’energia que produeixen no és gestionable (com que no pot ser emmagatzemada es perd); per això, els experts proposen de promoure fórmules per resoldre aquestes mancances. Aquí van quatre idees centrals: 1) Proposen en primer lloc de gestionar la demanda. Res de posar la rentadora a les sis del matí, sinó que cal adaptar l’oferta a la demanda i consumir quan hi ha més energia solar o bufa més vent. Els dispositius intel·ligents, per exemple, avui permeten activar l’aire condicionat dues hores abans de tornar a casa, cosa que permet refredar-la quan hem arribat. 2) Fomentar l’emmagatzemament d’energia amb bateria (vehicles elèctrics) i sistemes de doble embassament, per fer remuntar el cabal a l’embassament superior quan sobra energia i tornar-lo a deixar anar quan en falti. 3) Produir electricitat amb biomassa forestal (que també és renovable) per cobrir els buits de l’eòlica o la fotovoltaica. 4) Fer més interconnexions de xarxes perquè hi hagi més possibilitats de connectar aerogeneradors o teulades solars.
Jorge Fabra també creu que la nova llei ha de servir per modificar el mercat elèctric, que ara retribueix totes les tecnologies (tèrmiques, nuclears...) igual, al preu més car, i al marge del seu cost. Un cop les subhastes d’electricitat han demostrat que les renovables són competitives, “cal adaptar el mercat elèctric a aquesta realitat”.
“El parc de reactors s’enfronta a una competència de les renovables molt potent”