“Amb set hores d’antelació”
Els usuaris de l’aeroport del Prat opten per arribar amb un marge més que suficient per no perdre l’avió durant la vaga
Diu el refrany que val més val evitar que curar. I això és el que van complir al peu de la lletra els passatgers que van agafar un vol ahir a l’aeroport del Prat, informats que era la primera jornada de vaga oficial dels treballadors del control de seguretat. La majoria van arribar amb tres, quatre i cinc hores d’antelació. Fins i tot n’hi va haver de més previnguts: “Hem vingut més de set hores abans; el nostre vol a Chicago surt a les dues del migdia i cap a dos quarts de set del matí ja érem aquí”, va assegurar Manel Torres, mentre tenia lloc el segon torn d’aturades de la jornada, que va generar llargues cues a les dues terminals.
Aquest excés de precaució a alguns no els va servir de gaire. Malgrat que diferents companyies aèries van llançar un cable i van posar en marxa el seu servei abans de l’habitual, alguns passatgers es trobaven que no podien facturar per haver arribat amb tant de temps de marge. Estava tancat. Aquesta lliçó ja la van aprendre Sílvia Cantons i Anna Badia fa una setmana. Ahir no van ensopegar amb la mateixa pedra quan van portar els seus fills a l’aeroport perquè se n’anessin d’intercanvi a Escòcia. “L’altre dia vam venir amb més de quatre hores de marge per a res”, van comentar.
Sigui com sigui, el resultat de tanta conscienciació és que ahir van perdre el vol moltes menys persones que durant els primers dies de conflicte, quan no hi havia tanta informació i els treballadors feien una vaga de zel. Les aerolínies van comptabilitzar els vols perduts en 1.000. Prova d’això és que ahir hi havia molta menys gent als taulells de reclamació en comparació amb altres dies de la crisi.
Tot i així, hi va haver qui es va arriscar massa. Mohamed Ilala, que volia viatjar a Viena, es va quedar a terra. “El vol ha sortit a les 11 i he arribat a les 9 i m’han tingut a la cua fins a les 10.45”, va dir des de la T1. A la T2, on hi va
Els taulells de reclamació de les companyies van atendre menys gent que en dies anteriors
haver unes cues més caòtiques i bastantes persones van optar per la picaresca per colar-se, Ricardo Mendoza no va poder volar. “Els que som de fora no tenim tanta capacitat d’assabentar-nos de la vaga”, es lamentava després de quedar-se sense viatjar a Roma “també per culpa de la companyia”, que li va posar problemes amb la facturació. Tenia la nit d’hotel pagada i un cotxe llogat a la capital italiana. Efectivament, la majoria de persones que van reclamar per la pèrdua d’un vol als taulells eren estrangeres.
Una de les peripècies utilitzades ahir per estalviar-se els temps d’espera era passar els controls de seguretat per dos espais no tan transitats: el pont aeri, que connecta Barcelona i Madrid, i l’espai de vols regionals. “L’agència de viatges ens ha recomanat que passem per aquí”, va indicar Josep Maria Pérez a punt de volar fins a Tòquio via Istanbul mentre s’esperava, com qui es dirigia a Vigo en els vols regionals, que al final també es van omplir de gent.