La vila que va encisar el general alemany
L’atzar va voler que Calella, fa 64 anys, passés de ser un petit poble a una destinació turística
L’ atzar i una trucada, l’abril del 1953, van canviar la destinació d’una petita població costanera, la primera on la carretera N-II toca al mar. Josep Maria Martí Nicolau, un empresari tèxtil de Calella, rebia la comunicació del general Wolf, un amic que havia conegut en un viatge de feina a Alemanya, que li comunicava que venia a Barcelona a entrevistar-se amb un comandament de la Falange i que “tindria el plaer de saludar-me”, descriu el mateix Martí al llibre de Jordi Ten Calella, 50 anys, pioners en turisme vacacional.
Aquella visita va suposar l’eclosió del turisme de masses a Calella, si bé ja es començaven a veure turistes alemanys, les visites dels quals promovia una jove periodista, Margot Rothe, enamorada de la població. El general Wolf –mutilat de l’Africakorps i president de les Creus de Hierro alemanyes– va arribar acompanyat de dos soldats més. Un d’ells, un coronel de la Luftwaffe, de nom Dikfeld, va quedar enamorat de la bellesa natural de Calella. No van prosseguir el seu viatge a Barcelona i van passar la nit a l’únic hotel que llavors hi havia de la població, el Vila.
Mesos després, el desembre del 1953, l’alemany informava per carta que havia creat una agència de viatges i volia iniciar un negoci enviant turistes a Calella. El primer contracte el va subscriure amb l’hotel Vila, acordant el preu de l’estada per persona i dia a 60 pessetes. El primer autobús arribava a Calella procedent de Bad-Homburg el Divendres Sant del 1954. L’establiment, amb només cinc habitacions, no podia allotjar 55 turistes i al poble aviat es va formar una àmplia xarxa de domicilis particulars que actuaven llogant habitacions als visitants. Naixia així la primera i popular agència emissora de turistes, la Reisen Büro Lenk.
Seria injust parlar de turisme a Calella sense citar una de les seves precursores, l’alemanya Margot Rothe, la periodista que va fugir de la penúria d’un país assolat per la guerra per viatjar per Europa i que va recalar a Calella, embadalida pel clima i l’ambient. En aquest cas, l’atzar també va intervenir per comprometre la petita vila marinera amb la rodamon alemanya. Una accidental caiguda d’una motxilla del tren la va obligar a baixar a Calella i, d’allà, en pocs anys, va passar a convertir-se en una de les seves principals ambaixadores.
Margot Rothe, conscient de les possibilitats turístiques d’una vila de la qual el principal aliment era el tèxtil i l’agricultura, va invertir tots els seus esforços a promocionar la destinació. El punt d’eclosió va arribar fa 64 anys, quan va dedicar tots els seus estalvis a pagar un viatge de periodistes alemanys a Calella, on la gent es va bolcar a acollir els visitants.
L’impacte del turisme a la “Calella dels alemanys” encara avui s’evidencia quan el visitant es creua pel carrer amb residents autòctons rossos i d’ulls blaus. És la conseqüència de l’arrelament del turista al poble de Calella. D’aquí van néixer els populars catrans, el sobrenom dels típics que lliguen amb les voluptuoses rosses teutones que tanta passió van aixecar als seixanta.
Del turisme exclusiu es va saltar als grans turoperadors a la dècada dels setanta. Cap al 2010 l’oferta degenerava en joves captats amb reclams de “sexe i alcohol”. Davant la deriva, la imposició municipal va poder reconduir la situació i consolidar una qualitat hotelera centrada en el turisme familiar i esportiu, del qual destaquen esdeveniments multitudinaris com l’Ironman o la Volta Ciclista a Catalunya. Amb 50 establiments turístics (34 hotels), Calella avui repel·leix el turisme de borratxera i registra 1,8 milions de pernoctacions a l’any àvides de cultura, gastronomia i esport.