Obsessió pel paisatge
El pintor José Beulas Recasens va morir dijous passat a Osca als 95 anys. Aquest dilluns n’hauria fet 96. Beulas va néixer a Santa Coloma de Farners (la Selva) i, malgrat que la seva passió per la pintura el va dur a residir a diferents llocs (Barcelona, Madrid, Roma...), el seu pas per Osca per complir el servei militar, a mitjans dels anys quaranta, va marcar la seva vida i el seu art. Va ser un enamorat del paisatge pirinenc, que va arribar a ser un leitmotiv en la seva producció. A Osca hi va conèixer María Sarrate, gran amant de l’art que amb el temps va col·laborar decisivament en la creació de la Fundació Beulas i del Centre d’Art i Naturalesa d’Osca. Després del seu matrimoni, el 1946, la parella Beulas Sarrate va fixar en aquesta ciutat la seva residència habitual.
L’agraïment de José Beulas per l’acollida de la capital altaragonesa el va portar a donar a la ciutat d’Osca la seva col·lecció d’art contemporani, amb obres pròpies i d’altres grans artistes, i part dels seus béns, amb la intenció de dotar de fons una institució per a la creació d’un centre d’art contemporani.
Finalment, i després de llargues negociacions amb l’Ajuntament, la Diputació d’Osca i el Govern aragonès, va poder fer-se realitat el Centre d’Art i Naturalesa de la Fundació Beulas, situat als afores de la ciutat, en un agradable entorn natural que va gaudir de la participació arquitectònica de Rafael Moneo. El CDAN, en la seva múltiple vessant de centre experimental i didàctic, d’acollida de nous artistes contemporanis i de dipòsit permanent de les obres de Beulas, és ja avui un referent nacional i internacional en temes relacionats amb l’art, la naturalesa i la cultura contemporània.
El període de formació artística de Beulas va ser llarg i va començar de manera tardana, un cop fixada la seva residència a Osca. El 1947 va viatjar a Barcelona per estudiar dibuix a l’acadèmia Baixas. El 1948 rep una beca de la Diputació d’Osca que li permet ingressar a l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid, on rep els ensenyaments i influències de Ramón Stolz i Vázquez Díaz.
Entre els artistes del moment a Espanya admira Benjamín Palencia i Ortega Muñoz, la influència del qual es deixa sentir en el seu treball. El 1954 fa el seu primer viatge a París, ajudat per una beca de gravat.
El 1955 guanya, per oposició, la beca del Ministeri d’Exteriors per assistir a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma. L’estada a la capital italiana serà una experiència decisiva, ja que és allà on acaba decantant-se pel paisatge com a tema fonamental de la seva pintura, i on té els seus primers èxits. La seva estada a Itàlia li permet, a més, exposar a Roma, Bolonya, Palerm i Agrigent, a més de participar en la Biennal de Venècia de 1957-1959.
El 1960 torna a Madrid, on participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts, on obté la segona medalla. Aquell mateix any se li concedeix una pensió de la Fundació Juan March, que li permetrà produir un important volum d’obra, passant a ser un dels pintors més coneguts i cotitzats del panorama espanyol, amb exposicions a Espanya i Llatinoamèrica.
El 1962 guanya el primer premi de la Biennal de Pintura de Saragossa. Entre el 1966 i el 1967 exposa per primera vegada als Estats Units, a la galeria Bernardi de Washington, i entra en la nòmina d’artistes de la galeria Kreisler de Madrid. El 1968 rep la primera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. El 1970 exposa a la seu de Nova York de
Va crear, per a la ciutat d’Osca, el Centre d’Art i Naturalesa, al qual va llegar la seva col·lecció i obres pròpies
la Kreisler i s’incorpora a la galeria Biosca de Madrid, amb la qual continuarà treballant durant diversos anys.
Arran de les successives exposicions a Biosca, el poeta José Hierro comentava a la premsa que “el paisatge ha de ser viscut tant com vist. Sentit fins al més profund. Recordat, com un somni, fins que l’artista senti que a la seva retina i en el seu esperit hi queda només l’essencial. Beulas veu com pocs aquests turons calcinats, esquitxats de matolls, blancs de cal i de sol”.
El 1982 la ciutat d’Osca el nomena fill adoptiu. El 1988 la Diputació li dedica una exposició d’homenatge amb la participació de la família Chillida i altres artistes d’Osca i, el 1996, és nomenat acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts.
El director del CDAN, Juan Guardiola, va anunciar que en els propers mesos se celebrarà una exposició de l’obra produïda pel pintor en els últims 10 anys “que servirà com a homenatge pòstum”. Divendres, José Beulas va rebre un càlid i multitudinari homenatge dels seus conciutadans d’Osca a la catedral de la ciutat.