La Giralda entra a urgències
El monument sevillà estarà cobert fins a finals d’any amb una gran bastida per fer-hi reparacions urgents
Una tasca complexa, costosa i que exigeix una gran dedicació. El Cabildo de la Catedral de Sevilla ha iniciat des de fa uns dies unes tasques de restauració estructurals, epidèrmiques i d’instal·lacions, a la cara oest de la Giralda, el símbol més reconeixible de la ciutat. És la primera vegada en la història que una gran bastida cobrirà des de la base fins al cos de campanes una de les cares de l’antic minaret almohade.
No es podia esperar més i els treballs eren urgents davant el risc cert que es puguin produir despreniments de materials o d’ornaments, així com altres anomalies menors. Els problemes de la torre afecten les seves quatre cares, però les intervencions s’aniran fent a mesura que hi hagi diners. De moment, aquesta primera fase costarà prop de 340.000 euros. La cara oest servirà d’experiència per als treballs posteriors.
Després de tres informes tècnics, elaborats entre el 2014 i el 2016, s’han constatat problemes com ara alteracions cromàtiques a les rajoles, fissures superficials i esquerdes, humitats persistents, pèrdua de matèria, alteracions antropogèniques i l’acció d’agents biòtics, com ara algues i molses, arbustos i plantes superficials.
La presència d’aquestes plantes preocupa especialment, ja que es tracta d’una vegetació espontània que floreix buscant els forats i les nafres de les cornises, on arrela. El problema és que aconsegueix aixecar rajoles i provoca que es disgregui el morter, fins i tot de les pedres de més mida, amb el consegüent perill de despreniment.
“La Giralda s’ha estat intervenint des de sempre”, assenyala Eduardo Martínez, responsable de l’obra. “Des de finals del segle XII hi ha hagut retocs i també de manera continuada des del segle XVI”, afegeix. El pitjor moment de l’antic minaret va arribar amb el terratrèmol de Lisboa del 1755, que va tenir uns efectes que es van fer sentir a la Giralda, però des del 1982 no es procedia a fer una intervenció d’envergadura similar a l’actual.
Les obres tenen un important impacte visual en plena temporada turística. Per minimitzar en la mesura que sigui possible aquest problema, la intervenció es farà per fases i s’ha començat per la cara menys visible des de l’exterior de la catedral, la que mira al pati dels Tarongers, on hi havia la primitiva font de les ablucions musulmanes. Una vista més amagada, però de les més
La torre presenta desperfectes amb risc de despreniment de materials que podrien caure al carrer
impressionants que es poden tenir de la torre i el conjunt de la catedral. Malgrat tot, les visites turístiques a la Giralda es mantindran sense variacions.
Les obres presenten una gran dificultat, per la qual cosa el Cabildo de la catedral ha parlat d’una “reparació molt complexa”. No només es tracta de treballar a uns seixanta metres d’altura, sinó que cal fer-ho en condicions difícils, ja que es disposa de molt poc espai físic per fer-ho. El temps per dur a terme la intervenció està molt ajustat per les limitacions pressupostàries i una vegada retirada la bastida ja no hi haurà possibilitat de fer retocs. Així, els treballadors hauran de fer les reparacions sense poder tenir una bona perspectiva del que van fent.
La Giralda, el campanar de la Catedral de Santa María de Sevilla fa 97,5 metres d’alçària, que s’eleven fins als 101 si es té en compte la figura del Giraldillo, el penell que culmina el conjunt i que representa el triomf de la fe cristiana en el món. Els dos terços inferiors corresponen al minaret de l’antiga mesquita de la ciutat, de finals del segle XII, mentre que el terç superior és una construcció superposada de l’època cristiana, construïda per allotjar les campanes. Des del 1987 d’edifici de la Giralda està considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.