Amor a Puccini i a Victòria
La soprano Ainhoa Arteta homenatja Victòria dels Àngels amb peces de Puccini, compositor que les va unir
La música va embolcallar ahir l’església del Carme de Peralada. Van ser més que notes i cants. La màgia destil·lava l’actuació que va acollir aquest temple gòtic traspassava parets i fronteres, que van permetre admirar ja no només el cel de Peralada sinó tot l’univers. Això sí, l’univers de Puccini i, a més, en femení.
La soprano guipuscoana Ainhoa Arteta, que es va mantenir unida i sintonitzada espiritualment amb la reconeguda (i enyorada pels amants de l’òpera) Victòria dels Àngels, a través de l’acompanyament de l’orquestra que porta el nom de la desapareguda llegenda del cant operístic, va interpretar algunes de les àries més cèlebres de les heroïnes del compositor de Lucca, Giacomo Puccini.
Després de l’inici instrumental de Crisantemi, Arteta, de qui destaca l’àmplia participació en els escenaris de Peralada, va tornar al festival en el moment més dolç de la seva carrera –com a consolidada intèrpret de Puccini que és i pel gran estat de forma del seu instrument i riquesa tímbrica– i va desplegar tota l’expressivitat dramàtica en Tu, che di gel sei cinta. Una ària de Liù en què exposa la seva decisió de morir per salvar Calaf.
Tot seguit, l’artista guipuscoana va dedicar unes paraules a Victòria dels Àngels i, després d’aquest breu però sentit parlament, en què va lloar la “lluminositat de la seva veu”, la jove orquestra, dirigida pel compositor, pianista i director d’orquestra i de cor Pedro Pardo, i la soprano van iniciar el que s’entrevia com un dels moments més emotius. Dolç, però amb tocs de vivor, Sì, mi chiamano Mimì ,de La Bohème ,esva colar als cors dels assistents. I és que fa anys la cantant va demanar una trobada amb Victòria per expressar-li la seva admiració. Va ser una trobada única, en què totes dues, malgrat la malaltia de la mítica intèrpret, van entonar precisament aquest tema.
La punxant i dolorosa Sola, perduta, abbandonata , de Manon Lescaut, i dues emblemàtiques peces més com són Foglio d’album i Vissi d’arte , de Tosca, van completar aquest viatge operístic de l’autor italià. Però en aquella nit d’amor a Puccini i també a Victòria no hi podien faltar els reptes. La fundació va posar al descobert una faceta inèdita i desconeguda de la llegenda de l’òpera com a incansable escriptora de poesia. Alguns dels seus poemes van ser escrits en homenatge a heroïnes de l’obra de Puccini i ahir Pardo va estrenar al festival la versió musical de dos d’ells. El primer va ser Oriental i el segon Ati . El director de l’orquestra, a més, va posar també el seu segell propi a algunes de les obres instrumentals de Puccini amb l’estrena d’Adagio para cuerdas.
El colofó del concert, que va coincidir amb el 10è aniversari de la fundació dedicada a mantenir i difondre el llegat de Victòria dels Àngels, l’hi va posar la medalla d’honor que el festival va lliurar a la soprano guipuscoana per la seva prolífica i sostinguda relació amb Castell de Peralada.