Segona residència de premi
Algunes tipologies arquitectòniques tenen pitjor premsa que d’altres. Per exemple, les segones residències. Un hospital o una escola són equipaments necessaris i sempre benvinguts. Una segona residència, en canvi, no és estrictament necessària i pot ser etiquetada de caprici. Tot i això, és un fet incontestable que Catalunya està sembrada de segones residències, que han tingut un paper decisiu en la transformació del medi natural. Que probablement continuaran tenint-lo. I que, per tant, és oportú fixar-se en aquelles que, en termes arquitectònics, aporten una bona solució.
El vintè premi d’arquitectures de les comarques de Girona ha recaigut recentment, ex aequo, en dues segones residències: la signada per Emiliano López i Mónica Rivera a Palafrugell, i la de Xavier Martí i Lucía Ferrater al Port de la Selva. Parlarem d’aquesta última, una casa de tres plantes, amb accés per dos carrers, situada en primera línia, tan sols separada del mar pel passeig marítim i la platja. En una posició com aquesta, una casa ha de respondre, entre d’altres, a tres requeriments: gaudir del bonic entorn, crear certa intimitat en un lloc freqüentat i, per descomptat, adequar-se a la fàbrica urbana sense renunciar a la contemporaneïtat.
La casa que ens ocupa respon encertadament a aquests requeriments. La seva façana està presidida per un gran finestral, que atén el primer; i també es compon amb gelosies metàl·liques en les seves obertures dels nivells inferiors, que ofereixen recolliment i seguretat. L’atenció al segon requeriment es manifesta en planta, dividida en tres trams, en què el central és un pati descobert, però protegit de la tramuntana i dels veïns, que divideix la casa en dos i dona una certa autonomia als seus ocupants. El tercer requeriment queda satisfet amb una expressivitat discreta i l’ús del color blanc.
Ja fa més de mig segle que autors com Coderch o Correa i Milà van intervenir en velles cases entre mitgeres de la veïna Cadaqués i els van donar un nou ús i un altre aire. L’obra de Martí i Ferrater segueix aquesta tradició i no pot ser presentada com una sorpresa o una novetat. Però es distingeix per ser de nova planta i perquè s’hi ha treballat amb contenció i entrega. La contenció s’expressa, per exemple, en la selecció de materials: una estructura metàl·lica vista als interiors, blocs de formigó per als tancaments i sostres de xapa col·laborativa. I l’entrega, en un atent seguiment de l’obra, que ha propiciat decisions enginyoses –la claraboia que dona llum de matí a la terrassa frontal, creuant l’estança superior– i un acabat homogeni i net. Tot això contribueix a l’èxit d’una obra apreciable, pels seus propis resultats i, també, pel que té de depuració d’una tipologia molt freqüentada, però no sempre ben resolta com aquí.