“Volia ser normal”
Els pares d’Usain Bolt van utilitzar l’atletisme com a teràpia per a un nen hiperactiu
De tant en tant, Usain Bolt (30) condueix durant tres hores per arribar fins als turons de Sherwood Content.
–M’agrada amagar-me allà. Em perdo un dia sencer entre els boscos –diu Bolt.
Hi ha cabres i vaques passejant entre les construccions de maó. Hi ha una església baptista, una escola i un hospital. I hi ha la casa dels Bolt. Alguns passos més enllà, Wellesley Bolt, el pare d’Usain Bolt, conserva la botiga de queviures. Els veïns van i venen i pregunten pel noi. Si Bolt és a la casa, el poble es regira.
Bolt s’estima més que no se sàpiga. Que no sàpiguen que és allà. Ha anat a descansar. Aquestes són les seves vacances, allunyat dels seus intensos dies a Kingston.
D’allà, de Sherwood Content, ve Bolt. D’un espai rural i muntanyós, tranquil.
–Aquí no hi ha crims. No passen coses –diu el pare.
Per a Usain, nen hiperactiu, la inactivitat era un problema.
–No em deixava fer res. Em passava el dia controlant-lo –recorda Jennifer, la seva mare. Wellesley s’ho pren de per riure: –L’Usain era hiperactiu. S’enfilava als arbres. Queia i es feia mal. Es passava el temps inventant-se pallassades. Estàvem preocupats per ell. Va estavellar el seu primer cotxe. El vam portar al metge, a veure què li passava. Ens va dir: ‘Poseu-lo a fer esport’.
–Jo hauria preferit el criquet. Però em van posar a córrer –diu Bolt.
–Jo havia corregut. M’il·lusionava que l’Usain fes el mateix –afegeix Wellesley–. Però hi havia més problemes. Hi havia l’escoliosi, l’esquena corbada. I la seva mare el malcriava. Li donava tot el que volia. Separar-los va ser molt dur.
A Sherwood, l’escola d’atletisme William Knibb se li havia quedat petita. Allà, Bolt amb prou feines havia necessitat una setmana d’entrenaments per superar tots els seus companys. Alguns d’ells eren excel·lents velocistes.
Tenia 16 anys quan el van enviar a Kingston. Bolt recorda que plorava a les nits: –La mare, la mare...! La mare s’havia quedat al poble.
El nen havia de volar sol. El nen era una bala.
–Era diferent. Molt alt i molt prim. Era més gran que els altres. Però la seva tècnica era defectuosa. Portava el tors cap enrere –recorda Norman Peart, el seu primer entrenador.
Amb una tècnica limitada, havia arribat a registrar 20s25 en els 200 m. Hi havia futur.
A Kingston, el seu home va ser Glen Mills. Un tipus rabassut i tranquil, contrapunt per a un esperit inquiet. Aquests dies, Mills camina per Londres, enganxat a l’astre.
Quan va veure arribar aquell sac d’ossos, Mills ho va tenir clar: calia posar-lo al gimnàs. Fer d’aquell cametes una silueta similar a la de Carl Lewis. O a la de Lindford Christie. Sobretot, si continuava entossudit a córrer el 100.
Aquesta és una història interessant.
Els tècnics insistien: Bolt era un quatrecentista. Tenia el tempo, l’estructura muscular i la resistència ideal per a aquesta distància, la volta a la pista.
Trencava els 46 segons amb facilitat. Va ser un júnior de 45s54.
Però ell no en volia saber res, d’això. A tot estirar, estava disposat a pujar fins als 200. Aquest era el seu màxim.
Bolt i Mills s’ho van fer a sorts. Va passar a l’hivern del 2008, el dels Jocs de Pequín. Li va dir Bolt: –Vull baixar al 100. Li va dir Mills: –Primer has de superar el rècord jamaicà de Don Quarrie en els 200 m (19s86).
Una setmana més tard, Bolt registrava 19s75. Li va dir a Mills: –I ara...? I al 100 que van baixar. El repte era complex. Bolt fa 1,95. I aquest és un contratemps en els primers passos. Triga molt més que la resta a posar-se en moviment. I als tacs forma angles oblics amb els genolls, forces que es perden en múltiples direccions. Gairebé mai en línia recta. Per això Mills tenia reticències. La resta ja la sabem. Bolt va guanyar els 100 m a Pequín i va firmar 9s58 l’any següent. I allà continua aquest rècord, un registre que els mitòmans adulen. S’ha anticipat al seu temps, diuen.
Des del 2008, només ha perdut una cursa: va passar a les semifinals dels Mundials de Daegu el 2011. Sortida nul·la. El van fer fora.
–Jo volia ser un noi normal –diu Bolt, ingenu.