La maledicció de Cristiano
Hi ha aspectes en què les vides paral·leles de Leo Messi i de Cristiano Ronaldo assoleixen proporcions d’història amb lliçó moral. Després dels seus respectius problemes fiscals ja no se’ls compararà només pel que fan al terreny de joc ni en funció de la imatge, també molt diferenciada, que transmeten tots dos. En els dos aspectes, la simple existència de Messi ha d’haver estat un malson constant per a Cristiano. Gairebé una maledicció. Aquesta sensació se li pot incrementar ara a l’astre portuguès del Reial Madrid.
El motiu d’aquesta reflexió és que Cristiano ho té costa amunt en la seva causa penal precisament pel precedent de la condemna de Messi. Al geni argentí li van imposar 21 mesos de presó sobre la base d’arguments que ara li poden pesar com una llosa a Ronaldo, si li apliquen la mateixa vara de mesurar. En primer lloc, el Suprem va dir que no val escapolir-se de la persecució penal del delicte fiscal dient que el van aconsellar malament els seus assessors. I, en segon terme, que tampoc no val afirmar que un no s’assabentava del que declarava i com ho declarava, perquè la responsabilitat davant Hisenda és personal, de cadascú, i no s’admet l’encongiment d’espatlles i el “jo no en tinc ni idea, d’aquestes coses”.
Messi té cinc Pilotes d’Or i Cristiano quatre. A tots dos els diners els vessen de la cartera. Cristiano és més guapo, més atlètic i colpeja molt fort la pilota en els llançaments de falta. Però no deixarà mai assegut un defensa amb la subtilesa de toc i la ingravidesa que Messi aconsegueix en els seus driblatges els dies que decideix posar la directa. Probablement, Cristiano té davant Messi els mateixos complexos que el compositor Salieri davant Mozart, una relació que va quedar molt ben caricaturitzada a la pel·lícula Amadeus, de Milos Forman.
A Cristiano –que tant brilla, segons diu ell mateix– li ha de costar entendre que el seu rival blaugrana el superi en tants aspectes. Però almenys fins ara li quedava el consol que Messi havia tastat l’escarni d’haver de passar per un procés penal i ell no. Fins ara, sí. I és que l’Alt Tribunal ha endurit la seva jurisprudència, ha estat immisericordiós amb el davanter argentí del Barça i l’ha condemnat, considerant que la seva no només va ser una “ignorància deliberada”, com va dir la primera sentència de l’Audiència de Barcelona, sinó que va actuar amb ple coneixement del frau. Com es podria afirmarr ara que la de Ronaldo va ser una ignorància sincera i insalvable?
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat tractaran el procés a Cristiano amb la sentència de Messi a la mà. Tot i que les seves irregularitats fiscals siguin de caire diferent, no és fàcil sostenir que on un va ser conscient del seu delicte, l’altre no es va assabentar de res perquè va confiar en els seus assessors. La maledicció de Cristiano, en efecte, és que l’astre argentí li ha anat per davant en gairebé tot, fins i tot en allò negatiu. El resultat és que, després de la sentència del Suprem contra Messi, la via de fugida del “jo d’això no en sé res” ja no cola.
Després de la sentència del Suprem contra Messi, la via de fugida amb el “jo d’això no en sé res” no cola