“Hi ha més obesos que famolencs”
Tinc 75 anys i mig. Vaig néixer a Algèria i visc a París. Estic casat i tinc dos fills i dos nets. Vaig estudiar set anys de medicina i tres de nutrició. Soc especialista en comportament alimentari. Tinc el cor a l’esquerra i l’esperit a la dreta. Soc jue
Uns moren de gana i altres d’excés. Des de fa un any, per primera vegada en la nostra història, hi ha més malalts a conseqüència de l’obesitat que no
de la fam.
L’obesitat és una epidèmia. Hi ha 200.000 milions de persones amb sobrepès i 600 milions de diabètics. El 80% dels cecs són diabètics, el 80% d’amputacions de cames es deuen a la diabetis, un infart de cada tres és diabètic, i una diàlisi de cada tres.
Déu n’hi do.
A l’alzheimer els neuròlegs l’anomenen diabetis de tipus 3. I el càncer també està associat al sucre. Per mi és la primera causa de mortalitat al món.
Què és pitjor, menjar malament o massa?
Menjar malament. La gran indústria alimentària va néixer als anys setanta i va trobar el seu motor en el sucre i les farines refinades. Abans d’aquella dècada la diabetis i l’obesitat eren malalties poc freqüents. Ara són una catàstrofe. El 2012 a França hi havia 2,9 milions de diabètics, quatre anys després n’hi ha el doble i el nombre continua augmentant.
Mengem farines blanques diàriament.
Massa, i no és la mateixa farina que menjaven els nostres avis. Abans per aixafar un gra necessitaves un martell, ara ho pots fer amb el dit, és un blat que arriba a la sang molt ràpidament i provoca insulina.
Tot el problema cap en una paraula?
Sí: insulina. La nostra espècie va néixer fa 200.000 anys quan els únics hidrats de carboni eren les fruites negres i el blat salvatge. Avui el 75% del que mengem ve de la indústria, i no estem preparats per a això.
El nostre metabolisme no ha canviat?
No. Si menges dos quilos de verdura no t’engreixes, però si prens una beguda ensucrada i un sàndvitx de pa de motllo t’engreixaràs i el cos tindrà problemes. És tan lògic!
Així s’alimenten els adolescents.
Jo he lluitat durant 40 anys contra l’obesitat. Soc un combatent, els meus editors van vendre més de 16 milions de llibres, és a dir que he tingut influència, però malgrat tot cada vegada hi ha més grassos.
Resulta difícil menjar bé, no estem ben informats.
Vivim en un món difícil que ens porta al dispensador de xocolata. Hi he donat moltes voltes i he acabat treballant amb especialistes en epigenètica i embriologia.
Ha buscat les causes de l’obesitat al fetus? Sí, i he entès que els responsables de l’obesitat són el pàncrees i la insulina. Quan hi ha massa sucre el pàncrees fabrica insulina que es transforma en greix, una cosa que al cos li agrada perquè significa supervivència.
I equival a sacsons.
Després, quan el pàncrees està esgotat, fabrica diabetis. Si la mare menja malament, el pàncrees del fetus es desenvolupa malament i es torna vulnerable, la qual cosa implica predisposició a engreixar-se en l’edat adulta.
És una responsabilitat molt gran...
Durant els tres primers mesos d’embaràs el nadó no té pàncrees, però el primer dia del quart mes, i durant dos mesos, les cèl·lules comencen a convertir-se en cèl·lules del pàncrees.
I aleshores...?
Si durant el quart i cinquè mes d’embaràs la mare menja farines blanques i tot el sucre que conté el menjar industrial, el sucre de la seva sang passa al nadó quan aquest tot just està aprenent a fabricar insulina.
I ha de fabricar-ne gran quantitat.
Sí, ho intenta però no pot, llavors les cèl·lules que fabriquen insulina es van dividint i multiplicant per dos la capacitat d’engreixar-se. Durant aquells dos mesos és importantíssim que la mare no consumeixi aliments transformats per la indústria.
Val més que mengi pa integral.
...I pasta integral en lloc de pasta blanca, arròs integral, i res de sucs de fruita, millor peces de fruita.
Per què?
El suc viatja ràpidament a la sang i aquesta rapidesa és nociva, és diabetis; en canvi, una peça de fruita es converteix en un sucre lent per la quantitat de fibra.
Què és menjar bé?
L’índex glucèmic (la rapidesa amb què el sucre arriba a la sang) d’una panotxa de blat de moro és molt baix, la seva velocitat és de 36. Si consumim blat de moro desgranat en llauna, l’índex glucèmic puja a 50, si en fem maicena pugem a 70, si convertim el blat de moro en cereals arribem al 90. Cada vegada que la indústria fa una transformació, augmenta l’agressivitat del sucre.
Ara tots els nens esmorzen cereals i ens diuen que són molt sans.
Perquè els fabricants guanyen molts diners dient en la seva insistent publicitat que els cereals per a l’esmorzar són pura energia, però els nens no necessiten tanta energia per asseure’s en una aula o per mirar la tele.
L’energia no sobra mai.
La noció de velocitat és el problema: cal substituir els aliments industrials, que són terribles, per aliments que travessen el cos de manera més lenta com les llenties o la quinoa.
Diu vostè que avui els nens neixen obesos.
El 1970 el pes mitjà en néixer a Occident era de 3 quilos, i actualment és de 3,5 quilos: es tracta de diabetis gestacional i no de nadons saludables.