L’economista que ve d’Escòcia en vigílies de l’1-O
PONSATÍ DIRIGIA L’ESCOLA D’ECONOMIA A LA UNIVERSITAT ESCOCESA DE SAINT ANDREWS QUAN PUIGDEMONT LA VA FITXAR PER AL GOVERN. EN EL MARC DE LA DISCRECIÓ AMB QUÈ ES PREPARA LA VOTACIÓ, NO REVELA QUIN SERÀ EL SEU PAPER
Aquest estiu es queda sense anar a Lesbos, l’illa grega on cada any, des de fa una dècada, l’economista Clara Ponsatí (Barcelona, 1957) fa una escapada per descansar i veure els amics. Tenia bitllets pel juliol, però hi va haver canvi de plans. El president Puigdemont ha confiat en aquesta acadèmica de reconeguda trajectòria i exmembre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana la gestió d’un dels departaments clau per garantir el referèndum de l’1 d’octubre. La màxima discreció amb què es porten els preparatius de la votació fa que no reveli quin serà el seu paper com a consellera d’Ensenyament. El 2014, la seva antecessora Irene Rigau va ser l’encarregada de coordinar els col·legis electorals per al procés participatiu del 9 de novembre, per la qual cosa va ser condemnada a divuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa com a “cooperadora necessària” del delicte de desobediència, per mantenir la consulta malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional.
“Tothom té dubtes i recels, esclar, però una cosa és tenir-ne i altra és deixar que guiïn les teves decisions per sobre del que creus que és una obligació ètica”, assegura Ponsatí, que adverteix, sobre la seva responsabilitat al capdavant d’Ensenyament, que “quan hi ha eleccions, els col·legis s’obren, no va la consellera a obrir-los”. I afegeix: “Ho organitzen els ajuntaments, però si el Govern ha de fer alguna cosa més, a part de confiar en els ajuntaments, ja ho farem”.
Fins fa unes setmanes, Ponsatí era a la plujosa Saint Andrews, a 80 quilòmetres al nord d’Edimburg, a la capital mundial del golf. Allà dirigia des del gener del 2015 l’Escola d’Economia de la Universitat de Saint Andrews, la més antiga d’Escòcia, de 600 anys. “Saint Andrews és un poble universitari. A l’hivern hi viuen els estudiants i a l’estiu els americans hi van a jugar a golf”, resumeix. “Hi estava a gust, el meu despatx té vista al mar i comptava amb tota la confiança. És la tercera universitat britànica en competència, per darrere d’Oxford i Cambridge. Però ningú no ha agafat més avions que jo, aprofitant que Rya- nair vola directe a Barcelona!”, assegura.
Sobiranista convençuda, es defineix entre liberal i socialdemòcrata. Amb 17 anys es va fer de les joventuts comunistes i després va passar al PSUC fins al 1979. Des d’aleshores no milita en cap partit. “Soc de Junts pel Sí”, diu. Va ser candidata.
Llegeix assaig i història, bàsicament, i literatura; diversos llibres alhora, en el lector electrònic. Li agrada la música clàssica. També és aficionada a caminar per la muntanya. “I a trobar-me amb els amics i parlar, és un dels grans plaers, encara que ara hi ha coses que no es poden explicar...”, apunta.
Va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona i després va fer les maletes i se’n va anar a fer el doctorat a la Universitat de Minnesota. “Minneapolis, una ciutat de l’Oest Mitjà, era llavors com la Suècia dels Estats Units. A Minnesota va néixer la socialdemocràcia americana i aquell esperit liberal es respirava al campus”, explica. La va sorprendre que ja el 1982, quan va arribar, no es fumava enlloc i hi havia botigues de menjar ecològic.
Es va doctorar a Minnesota, amb una tesi sobre negociació i resolució de conflictes, però durant la seva estada va entrar en contacte a la Universitat de Princeton –on el seu marit estudiava Història– amb un grup d’economistes que feien un treball interessant en matèria de Teoria de Jocs; l’assignatura que li havia impartit Andreu Mas-Colell a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’escapada americana es va allargar fins al 1989.
Quan va tornar, va fer classes a la UAB fins al 2000, amb escapades d’un any per exercir a la Universitat de San Diego i la de Toronto. Després va passar a l’Institut d’Anàlisi Econòmica, centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques al campus de Bellaterra, del qual va ser directora fins al 2012, que se’n va anar a Georgetown.
L’experiència com a titular de la càtedra Príncep d’Astúries de Georgetown va ser més breu del previst. “Sent allà, em van trucar d’AlJazira per anar a un programa sobre la manifestació independentista de l’Onze de Setembre. Hi vaig anar i en vaig parlar. No li vaig donar més importància fins que van començar a enviar-me senyals que allò que havia fet estava molt malament”, explica. El Ministeri d’Educació no li va renovar l’estada. “Va ser una lliçó. El que molts descobreixen ara, jo ho vaig descobrir fa temps”, assenyala.
De nou a Barcelona, la va trucar un caçatalents: li proposaven de fer classes en una universitat de nom impronunciable a Suzhou, a prop de Xangai. “Soc un cul inquiet i me n‘hi vaig anar a fer les entrevistes. I em van fer una oferta. M’ho estava pensant!, però uns amics van saber d’aquesta bogeria i així vaig acabar a Saint Andrews”, relata.
El 2012 el Govern del PP li va retirar la càtedra a Georgetown per defensar el dret a decidir en un debat