“Els cantants hem de posar la veu al servei dels més necessitats”
Segons Personality Media, agència especialitzada a mesurar magnituds aparellades a la fama, el 97% de la població espanyola coneix David Bisbal (Almeria, 1979). No ens atrevim a especular on s’amaga aquell exigu percentatge que no veu la televisió, no escolta la ràdio i viu aliè a un fenomen fan d’abast mundial que ha elevat a 48 els discos de platí que atresora. Bisbal actuarà dimecres vinent al festival Arts d’Estiu Costa Barcelona, que se celebra a Pineda de Mar. Per a ell, cantar a Catalunya significa tornar a casa.
Va triar Catalunya per presentar el seu últim treball, Hijos
del mar, què sent per la terra on va arribar com a cantant i se’n va anar preparat per ser una estrella? Per a mi sempre és un enorme plaer venir a Catalunya, on em sento com a casa. No hi ha hagut una sola gira en aquests quinze anys de carrera en la qual no hàgim passat per aquí i l’amor que em transmet la gent sempre m’emociona. Amb Hijos del Mar
Tour ja hem tocat al Palau Sant Jordi de Barcelona i al Tarraco Arena de Tarragona i la gent no va parar de ballar i de divertir-se. En vaig sortir feliç. Estic desitjant tornar-hi, perquè el dia 9 a Pineda de Mar ho repetirem!
La seva trajectòria és incomparable en la seva generació. Què sent si mira enrere? Em sento un privilegiat per continuar gaudint de la meva feina com el primer dia i continuar comptant amb l’afecte i el suport del públic; aquest és el veritable èxit per a mi. A l’escenari no és que senti la mateixa emoció que el primer dia sinó que és més gran cada vegada.
És molt valuós que els artistes posin la seva veu al servei dels que ho necessiten. El seu
tema Duele demasiado reflecteix el drama dels refugiats. Com va sorgir la idea d’aquesta cançó? És una cosa absolutament necessària i a la qual ens hauríem de comprometre tots, cadascú aportant-hi el seu granet de sorra.
Duele demasiado va sorgir mentre estava component amb uns amics; en un descans vam veure les notícies a la televisió i emetien unes imatges de guerra molt dures, que a més afectaven nens. Això no et pot deixar indiferent. Crec que ens va quedar una cançó preciosa, molt emotiva, així que vaig decidir donar-ne els drets a Unicef.
Despacito, del seu amic Luis Fonsi, és la tercera cançó en espanyol –després de La bamba i
Macarena– que conquereix el Billboard nord-americà en tota la història. Tan dur és aquell mercat? I ja és també la cançó més escoltada de la història en streaming! Me n’alegro que algú que ha treballat tan dur tingui l’èxit que es mereix i tothom es mati per col·laborar amb ell. Hem gravat cançons junts i hem compartit gires per Llatinoamèrica, així que celebro aquest èxit en un mercat que no és dur sinó duríssim.
Els que el coneixen asseguren que la fama no l’ha canviat. Com manté els peus tocant a terra? Procuro ser sempre fidel a mi mateix i estar ben preparat, tant mentalment com físicament. També ajuda haver madurat i que veig les coses d’una manera positiva. Per a mi és fonamental tenir una família meravellosa, el contacte amb el públic i envoltar-me de bons amics i grandíssims professionals, amb qui ho comparteixo tot. He fet meva aquesta frase d’Isaac Newton: “Si he vist més enllà és perquè estic assegut sobre
les espatlles de gegants”.
Què és el més interessant que ha descobert?
Viatjar t’obre la ment, t’ajuda a afrontar millor certes situacions, a comprendre quins són els veritables problemes i a saber valorar el que és realment important. Quan viatges a països més pobres o amb una altra mena de problemes, t’adones que la música pot ser una eina fonamental per promoure la consciència social i que cadascú ha de fer el possible per
intentar aconseguir un món més solidari i menys injust.
Professionals d’altíssim nivell com Judit Mascó, Juan Carlos Navarro o Rudy Fernández també van tornar a casa. Antonio Banderas ja passa més temps aquí que als EUA. Per què va decidir tornar de Miami? No hi ha una raó concreta. En la vida i segons les circumstàncies, hi ha un moment per a tot; me n’hi vaig anar a viure perquè es donaven una sèrie d’elements que em feien pensar que era el millor, potser perquè tenia més a prop les gires llatines. A l’hora de tornar va ser una mica el mateix; poder tenir la família amb mi durant les gires, ser més a prop de la meva terra, sentir més el contacte amb el públic d’aquí... tot això hi ha pogut influir. Com més bé t’organitzes, millor aprofites el temps, que és el més valuós. Si el temps el fas servir en el que et dona més felicitat, com la família, seràs feliç per sempre, no et faltarà res!
“Procuro envoltar-me de persones que m’aporten la mateixa energia i sinceritat que jo dono” Al seu Spotify escolta Camarón i Los Chichos, però també Michael Jackson, Pink i Alex Clare
Hijos del mar representa un gir en el seu estil, amb un so més internacional fins i tot mantenint l’essència llatina. Per què aquest canvi? No només és un disc més internacional sinó que aporta un munt de novetats sobre treballs anteriors i representa una evolució en la meva carrera. És més modern i arriscat, hem mirat de buscar un so més actual, amb nous registres, estils i amb més influència de la música electrònica. És una qüestió d’evolucionar, de voler donar sempre al públic una cosa diferent; ara em sento amb molta energia per afrontar nous reptes. Tot i així, l’essència llatina i de les meves arrels sempre hi serà, és impossible perdre-la.
Quan un viu tan alt, és freqüent que persones del seu voltant no es comportin d’una manera honorable. Ha patit alguna decepció personal en aquest sentit? No. Potser perquè sempre intento veure les coses d’una manera molt positiva, tant a nivell professional com a personal, i miro d’envoltar-me de persones que m’aportin la mateixa energia i sinceritat que jo dono. Per sort visc envoltat de gent que fan que em senti afortunat.
Què sona en el seu Spotify?
Escolto tota mena de música i m’agrada quedar-me sempre amb el millor de cada estil. Quan era petit a casa escoltàvem molt Camarón i Los Chichos, però també Michael Jackson i molta altra música internacional. M’encanten Pink i Alex Clare, per dir-te’n alguns, però escolto música de tots els estils: pop, soul, electrònica... Crec a més que aquestes influències són molt presents a Hijos del mar.
És el jutge més estimat del xou La Voz. És difícil jutjar persones que s’esforcen a aprofitar potser la gran oportunitat de la seva vida per ser artistes? Esclar que ho és, però també té moltes coses bones i les desil·lusions que comparteixes amb els participants es compensen. Hem convidat nens de La Voz Kids a alguns concerts de la gira i m’alegra molt veure’ls gaudir i créixer amb el pas del temps.
Aquest estiu ja ha estat a la Costa Brava practicant una de les seves grans aficions, el submarinisme. Què sent un fill del
mar quan se submergeix? Hi ha una frase al disc, una filosofia de vida, que resumeix perfectament el que sento en contacte amb el mar: “Soy agua, en el agua me siento protegido, libre, y se convierte para mí en un lugar de meditación, alejado del mundanal ruido. El agua es medicina, calma tu sed y cura tus heridas”. El mar i la meva terra formen part dels meus orígens i aquest disc és un homenatge.
Els seus fans coincideixen que Rosanna és la definitiva. M’imagino que l’estimen perquè el veuen feliç com mai. Hi està d’acord? Em trobo en un moment molt feliç de la meva vida, sí. Rosanna és una persona que s’assembla molt a mi en el caràcter i tots dos sentim que ens hem trobat. M’alegra molt que la gent noti aquesta felicitat i si la puc transmetre a l’escenari, encara millor.
Què ha canviat perquè aquell David reservat a l’hora de parlar de sentiments declari avui el seu amor obertament a les xarxes socials? Mmm... No crec que hi hagi hagut cap gran canvi en la meva manera de ser. M’he anat fent més madur i afronto les coses amb més seguretat, això sí. No mostro el meu dia a dia tan obertament, però tampoc no amago la meva felicitat perquè precisament aquestes coses estan per gaudir-ne.
Sabem com n’està, de la seva filla Ella. Desitja tornar a ser pare en el futur? La meva família, no em cansaré de repetir-ho, és el més important per a mi. La meva filla és la primera que sap que el seu pare viatja molt, per això quan estic amb ella aprofito al màxim i m’ho passo tan bé. Sempre he dit que vull tenir una gran família: aquesta és l’essència de l’amor i de totes les coses boniques que visc només en poden arribar moments màgics.