La inhabilitació de càrrecs per l’1-O divideix el TC
El sector progressista del Tribunal rebutjaria una petició del Govern central d’apartar responsables públics La majoria conservadora preferiria no acordar suspensions si es perd la unanimitat
ELS PRECEDENTS Fins ara totes les resolucions sobre el procés sobiranista han estat consensuades
L’OBJECCIÓ El sector conservador del tribunal rebutja una suspensió acordada amb vots en contra
EL POSSIBLE RESULTAT Si Encarna Roca votés amb el bloc progressista, la decisió es prendria per 7 a 5
El Tribunal Constitucional (TC) se n’ha anat de vacances amb una especial preocupació per les decisions que potser haurà de prendre en un futur immediat en relació amb Catalunya i l’anunciat referèndum d’independència de l’1 d’octubre. Hi ha un escenari possible que inquieta especialment els magistrats. Es tracta de la hipòtesi, prevista en l’actual llei orgànica que regeix el funcionament del TC, que el Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, li demani la inhabilitació o suspensió d’algun càrrec públic, començant per la del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El mateix mandatari català s’ha referit a aquesta possibilitat legal, afirmant que, si es produeix, no l’acataria. La preocupació del TC, en tot cas, és anterior a aquestes manifestacions. El que inquieta els membres del tribunal no és tant la resposta que pogués registrar una suspensió d’aquest tipus, sinó el fet mateix d’haver de plantejar-la. Els components del Constitucional tenen clar, perquè ho han parlat, que una decisió d’aquesta naturalesa en cap cas no podria ser unànime. Hi ha almenys quatre magistrats, els membres de la minoria progressista, que no donarien suport a apartar polítics dels seus càrrecs de responsabilitat. En conseqüència, expressarien la seva oposició mitjançant vots particulars en contra d’exercir la possibilitat legal que té el TC per suspendre càrrecs públics. I no es descarta que els vots en contra fossin no només els dels components de l’esmentada minoria –els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré, María Luisa Balaguer, Juan Antonio Xiol i Cándido Conde-Pumpido–, sinó que s’afegís a aquesta opció la vicepresidenta de la institució, Encarna Roca, catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Barcelona i avalada al seu dia per accedir al TC per CiU i el PSC.
Aquesta possibilitat de pèrdua de la unanimitat en una decisió de gran rellevància inquieta molt dins el Constitucional. Des que es va iniciar el procés sobiranista, el TC ha anat acollint els successius recursos i incidents d’execució de sentència que li ha remès el Govern central com una obligada assumpció de responsabilitats derivada del seu paper institucional. Però, en paral·lel, i amb diferent intensitat segons el context de cada moment, també ha anat acumulant raons per considerar que se li estava atorgant un protagonisme excessiu. És per això que en més d’una ocasió el Constitucional va subratllar, en les seves resolucions, que és la política la que ha de fer front i donar resposta als conflictes territorials.
Malgrat això, el degoteig d’impugnacions no ha cessat i el TC continua tenint un paper essencial amb relació al procés sobiranista en general i a l’anunciat referèndum de l’1-O en particular. Conscients d’aquest fet, els magistrats han intercanviat en les últimes setmanes punts de vista i fins i tot vaticinis sobre els possibles passos que segueixin el Govern central i el de la Generalitat.
Aquest intercanvi d’opinions ha inclòs l’anàlisi de l’esmentada possibilitat que l’Executiu espanyo faci ús de les seves atribucions per demanar al TC que suspengui càrrecs públics catalans. I la conclusió, que en això sí que ha resultat pràcticament unànime, ha estat que convindria que el Govern de Rajoy fos conscient del risc de fractura dins el Constitucional i del cost que això podria representar tant per a aquesta institució com per a l’estratègia de defensa més adequada de la Carta Magna.
Hi ha moltes vies mitjançant les quals missatges d’aquesta mena poden arribar al Govern central. Al si del TC existeix la seguretat que, en aquest cas, ja hi han arribat. En part, perquè els mateixos magistrats de la majoria conservadora no desitgen tenir ni art ni part en una situació en què, amb un Constitucional dividit, se’ls pugui acusar d’haver afegit llenya al foc i d’haver contribuït a generar factors de més tensió en el quadre de les difícils relacions institucionals i polítiques existents entre l’Estat i Catalunya.