El Gòtic absorbeix set turistes per cada deu residents
En 25 dels 73 barris de Barcelona es concentren el 90% dels allotjaments
De les 15 capitals turístiques europees principals, Barcelona és la que més ha augmentat en pernoctacions hoteleres; en concret, un 8,5% el 2016, i amb perspectives de mantenir aquesta tendència durant el 2017, segons l’informe de l’European Cities Marketing. Aquest resultat rècord forma part del cúmul de dades sobre l’impacte del turisme a la ciutat, però fins al moment ni l’Ajuntament ni cap altra administració han determinat quina és la capacitat de càrrega de la ciutat; és a dir, el nombre màxim de turistes que pot absorbir sense començar a destruir recursos. Un indicador que ajuda a fer-se una idea de l’impacte d’aquest fenomen és el que fixa la relació entre els residents i la població flotant que, en el cas del Barri Gòtic, és de fins a gairebé deu a set, segons el Peuat (pla especial urbanístic d’allotjaments turístics).
El Peuat calcula la població flotant partint de la suma del nombre total de places d’hotels i altres establiments regularitzats d’un barri i la compara amb els residents. Amb aquest exercici es pretén identificar les zones que “o bé ja pateixen un clar desequilibri o es troben en l’etapa inicial del mateix”. Cal remarcar que “població flotant” no és una xifra estadística d’ocupació anual, sinó el potencial màxim d’oferta regulada. Així, al Gòtic, en el cas que el 100% de les places estiguessin plenes, hi hauria gairebé set turistes per cada deu veïns, però la plena ocupació és esporàdica. Cal tenir en compte que no es comptabilitza l’oferta alegal, per la qual cosa aquesta proporció de 10 a 7, en moments de màxima demanda, seria fins i tot superior a favor dels turistes.
Vint-i-cinc dels 73 barris de Barcelona aglutinen el 89% del total dels llits, segons el Peuat. A més del Gòtic, a la Dreta de l’Eixample també se’n registren gairebé set; en concret 6,7 places per cada deu veïns (veure infogràfic de la pàgina següent). El regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom, precisa que fins i tot “hi ha zones on els turistes tripliquen els veïns”. Aquesta situació s’observa a l’entorn de plaça Catalunya i al passeig de Gràcia i carrers adjacents, “on l’oferta hotelera és molt elevada i els usos residencials s’han anat reduint a favor de l’activitat terciària”.
També a Ciutat Vella s’hi concentren quatre dels deu punts d’interès turístic amb més visitants (El Born Centre Cultural, L’Aquàrium, el parc zoològic i el Museu d’Història de Barcelona) i 14 destinacions més que venen entre 100.000 i prop d’un milió d’entrades anuals. Cal apuntar que per la Rambla hi circulen més de 100 milions de persones a l’any.
Un dels problemes que afronta Barcelona és que fins al moment
no s’han establert criteris metodològics comuns per quantificar la dimensió del turisme. Una de les missions del recentment creat Observatori de Turisme de Barcelona (OTB), impulsat per la Diputació, l’Ajuntament i Turisme de Barcelona, és homogeneïtzar estudis i enquestes per intentar fer radiografies més ajustades a la realitat. El regidor Colom reconeix que fins i tot respecte al volum total de turistes que arriben a la ciutat no hi ha consens: 19, 18, 15 milions... “Jo utilitzo la xifra de 17”, apunta Colom, afegint que tampoc no es disposa de dades actualitzades sobre l’afluència d’excursionistes i de les persones que visiten la capital catalana per motius lúdics, de salut, professionals o comercials, però sense pernoctarhi. En aquest grup s’hi inclouen des del britànic que passa les seves vacances a Cambrils i s’escapa un dia per conèixer el Museu del Barça i de passada submergir-se en la voràgine de la Rambla fins al veí de Terrassa o Berga que s’acosta a la capital per anar a un concert, a comprar o a una entrevista de feina.
Jordi Surinach, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, ha analitzat la figura de l’excursionista i ha definit una metodologia per identificar-los i comptar-los en àrees petites de la província de Barcelona, i en especial a la comarca de l’Alt Penedès, en un treball publicat per la Diputació. Però és conscient que és necessari aprofundir en aquest àmbit en el cas de la capital. Surinach apunta que, a falta de noves investigacions, es considera que Barcelona rep un nombre similar de visitants que de turistes, per la qual cosa els dos col·lectius injecten cadascun un mínim de 17 milions de persones cada l’any.
Cal precisar que els que pernocten a la ciutat ho fan una mitja de dues nits i mitja, de manera que per obtenir la suma total de turistes que poden circular un dia per Barcelona cal multiplicar els 17 milions per 2,5. La suma entre tots dos grups dividida per 365 dona el nombre de 163.000, una simple orientació que admet molts matisos sobre el flux de turistes i de visitants que hi pot haver un dia qualsevol a Barcelona, concentrats en uns quants barris. Aquest càlcul no inclou les persones que s’instal·len en apartaments no regularitzats.
També cal considerar que els viatgers allotjats en municipis veïns en els quals les fronteres es dilueixen, com l’Hospitalet de Llobregat, amb més de 3.600 places hoteleres, tenen com a destinació Barcelona, però el seu pes no queda reflectit en les estadístiques de la ciutat, apunta Damià Serrrano, coordinador de l’OTB.
L’Ajuntament ha fet els primers passos per conèixer com es mouen els turistes pels enclavaments més sol·licitats per tal de reduir, en la mesura que sigui possible, els col·lapses i les molèsties als veïns. Colom explica que s’ha recorregut a la tecnologia per millorar la gestió a les zones més problemàtiques, com la Sagrada Família, on l’estiu passat es va implantar el projecte pilot IoT@Big Data, consistent en la utilització de sensors wifi i GSM, i de càmeres 3D, per esbrinar el comportament i les rutes dels vianants. Un algoritme va permetre distingir els turistes dels residents que es desplaçaven pels voltants del monument de Gaudí. Entre les conclusions que deixa aquesta eina destaca que el 50% dels visitants es queden als voltants de la Sagrada Família menys de tres quarts d’hora i un 20% entre deu i vint minuts. Així mateix, el 80% no entra al temple, es queda fora, i la franja horària amb màxima afluència se situa entre les 10 i les 12 del matí.
En un moment en què les enquestes assenyalen el turisme com el principal problema de la ciutat, i en què sorgeixen moviments de protesta als barris més massificats, tots coincideixen que és necessari tenir un diagnòstic minuciós de la situació. Determinar si els recursos de Barcelona ja han tocat sostre o si es pot continuar donant la benvinguda a més amants de Gaudí i de la sangria.
CADA DIA 163.000 VISITANTS? La ciutat rep un nombre similar de turistes i d’excursionistes d’un sol dia
QUÈ FAN ELS VIATGERS? El 80% de les persones que van a la Sagrada Família no entren al temple de Gaudí