La conflictivitat laboral es dispara, especialment en els serveis públics
Madrid i Barcelona, i especialment el sector de transports, concentren les vagues
La conflictivitat laboral s’ha disparat en el primer semestre, amb un augment del 52,97% en el nombre d’hores de feina perdudes (fins als 5,34 milions) i del 109,25% en el nombre de treballadors en vaga, fins a 179.349, segons les dades de l’Informe del Mercat Laboral de la patronal CEOE. Durant el primer semestre, tot i això, només s’ha accelerat una tendència que va començar l’any passat: el nombre de vagues i el de treballadors que les van secundar va començar a augmentar el 2016, després d’alguns anys de caigudes des del 2009 que només es van trencar el 2012 i el 2013 per les dues vagues generals el primer any i per les vagues massives en l’ensenyament i la sanitat públics contra les retallades el 2013.
“És un comportament típic de les sortides de les crisis”, assenyala David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot: “Els indicadors macroeconòmics ja mostren la recuperació però encara no ho estan notant la major part d’empreses industrials, que solen ser les més sensibles al cicle, i menys els serveis, que comencen a recuperar-se més tard, quan ja ha avançat la recuperació de l’ocupació”.
Eduardo Rojo, catedràtic de Dret Laboral de la UAB, assenyala que “si l’economia millora, i els governs en presumeixen, però molts treballadors no ho noten en les seves condicions de feina, no és estrany que creixi la conflictivitat, que ha estat adormida durant els anys en què la situació econòmica i social era més difícil”.
Els sindicats han explicitat aquest missatge. El secretari general de la UGT, José María Álvarez, va assenyalar en el seu discurs del primer de maig que “ara que les empreses estan recuperant beneficis és el moment de pactar alces salarials” i recuperar el que s’ha perdut durant la crisi, i va amenaçar de convertir la negociació col·lectiva en un “calvari” per als empresaris i d’“aturar les fàbriques del país”.
“La conflictivitat ha augmentat des del 2016, però l’estrictament laboral tampoc tant”, va advertir Jordi García Viña, director de relacions laborals de la CEOE. “La major part de les vagues que estem veient es produeixen en companyies públiques o molt vinculades al sector públic, com les recents del metro de Barcelona, d’empreses de neteja de grans ciutats o l’actual del servei de seguretat de l’aeroport del Prat. Al sector estrictament privat no veiem que es dispari la conflictivitat”.
Les dades de l’informe de la CEOE mostren que efectivament el juny, l’últim mes disponible, transports i comunicacions va suposar el 58,6% de les hores perdudes en vaga, seguit molt de lluny pel metall (7,3%), les activitats sanitàries (6%) i les empreses d’energia (4,5%). Geogràficament, a més, prop del 45% de les hores perdudes per vaga s’han concentrat a Madrid i Barcelona.
“Els sindicats han adoptat una actitud molt responsable durant la crisi, prioritzant mantenir l’ocupació a les empreses. Avui, en canvi, els treballadors veuen que algunes empreses comencen a anar bé i que altres persones del seu entorn troben ocupació o comencen a guanyar més diners. I que la inflació comença a pujar. Així que els sindicats diuen ‘ara ens toca a nosaltres’ i entra dins de la seva funció”, reconeix Garrofé. El problema –segons el seu parer– és “que no totes les empreses són iguals ni estan en una situació igual per assumir alces salarials”. Així, explica, “les empreses molt exposades als mercats internacionals no tenen gaire marge per apujar salaris si volen mantenir la seva competitivitat. Ni tampoc les que viuen una crisi dels seus models de negoci, que han d’adaptar-se i abaixen els seus marges o tanquen. En canvi, hi ha empreses innovadores o de sectors nous que van bé i poden assumir alces salarials”.
Jordi García també assenyala que al seu judici en les empreses estrictament privades, no vinculades a sectors públics o regulats, “ni hi ha grans vagues ni n’hi haurà. En els últims anys s’han assumit tancaments d’empreses i grans ajustos de plantilles amb poques vagues, perquè s’ha prioritzat la negociació i els sindicats només recorren a la vaga quan no saben què fer o per reforçar-se de cara a una negociació, com passa en les vagues del sector públic”.
EL MÍNIM, EL 2015 Els conflictes van baixar en els anys de crisi, perquè es prioritzava mantenir l’ocupació
UN “CALVARI EMPRESARIAL” Les centrals amenacen els empresaris per obtenir alces salarials i recuperar les retallades