La Ibèria primigènia
Arqueòlegs de la UB i la UAB confirmen l’existència d’un poblat d’abans de la nostra era a la zona de Tavertet
Un equip d’arqueòlegs està excavant en dos assentaments prehistòrics de la vall del Ter, concretament a la cova de Les Pixarelles, a prop de Tavertet, i a l’antic poblat situat al Pla del Castell, al mateix municipi d’Osona.
Un equip de quinze arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han estat excavant aquest estiu en dos assentaments prehistòrics de la vall del Ter, concretament a la cova de les Pixarelles, a prop de Tavertet, i a l’antic poblat situat al pla del Castell, al mateix municipi.
El projecte, que té el suport econòmic de la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i el suport logístic de l’Ajuntament de Tavertet, està dirigit per Anna Gómez (al pla del Castell) i Ramon Álvarez (a les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i de Miquel Molist (UAB).
En les successives excavacions, que han tingut lloc per tercer estiu consecutiu, també hi han col·laborat una cinquantena de llicenciats i estudiants d’Arqueologia de la UAB i la UB, així com de les universitats de Granada, Roma i Budapest. Segons Miquel Molist, catedràtic de Prehistòria, “els resultats obtinguts han estat sorprenents”.
L’ocupació estable de la cova de les Pixarelles, a la vall de Balà, amb una trajectòria coneguda fins fa tres anys que anava del 3200 fins al 900 a.C., durant el neolític i fins a l’època ibèrica, havia estat un assentament de vigilància i caça. A la part més profunda de la cova, on s’havien practicat sondatges de fins a 2,10 metres de profunditat, els arqueòlegs han baixat un metre més per cercar materials datats entorn del 4000 a.C.
Les prospeccions han permès recuperar i analitzar les restes deixades pels primers pagesos a les ocupacions: “Hem trobat fragments de ceràmiques, restes d’indústria lítica i més de 800 restes òssies del neolític mitjà, majoritàriament de bovins salvatges, i en menor grau ovelles, cabres i suids. En tots els casos es tracta de parts concretes dels animals, com la zona del tòrax i les costelles, amb gran aportació càrnia, que es van portar aquí per al consum humà. El coneixement que es tenia de les ocupacions en coves d’aquesta època era poc a Catalunya, i només es tenien dades de poblats a l’aire lliure”.
Molist explica que les excavacions s’han fet a la part interior de la cavitat, amb l’objectiu de conèixer l’estratigrafia i els diferents assentaments: “Des de l’inici dels treballs s’han posat al descobert dues ocupacions neolítiques: la primera de 3200 anys a.C. i la més antiga de 4100”.
D’altra banda, els resultats obtinguts al pla del Castell, a 800 metres de Tavertet, també són espectaculars: “Es tracta d’un assentament inèdit, amb una llarga ocupació i estructures construïdes –uns 130 metres de murs de defensa–, datades del primer mil·lenni a.C. (durant el període ibèric i final del bronze), on s’ha excavat una superfície de més de 160 m2”. El juliol del 2016 en aquest lloc es va fer un estudi mitjançant un georadar per infrarojos amb l’objectiu de documentar l’estratigrafia i les estructures del subsol.
Ara s’ha confirmat l’existència
S’hi han trobat trossos de ceràmiques, restes d’indústria lítica i més de 800 restes òssies del neolític mitjà
d’un poblat que durant els segles IV i III d’abans de la nostra era estava format per una muralla de pedra seca, d’una amplada de metre i mig i una alçada que pot arribar als dos metres. A la part meridional de la muralla s’han excavat dues estances adossades que feien les funcions d’habitacions domèstiques, s’ha posat al descobert el carrer on accedien i s’ha constatat que en el moment que va ser abandonat el poblat va patir una gran demolició.
La notícia més innovadora és que “el poblat està instal·lat sobre un anterior assentament de l’edat del Bronze, pels voltants del 1000 a.C. D’aquest segon poblat més arcaic també s’han trobat restes d’estructures i ceràmica, metalls i restes òssies. Però els treballs arqueològics no s’acaben en els assentaments. Així, per determinar la composició dels metalls del jaciment del pla del Castell s’ha fet un estudi arqueometal·lúrgic al laboratori de l’Institut d’Història CSIC de Madrid, sota la direcció d’Ignacio Montero. D’aquest mateix jaciment i del de les Pixarelles s’estan analitzant al laboratori les restes òssies animals, materials ceràmics i restes orgàniques conservades en les ceràmiques (sobretot grasses) per poder estudiar les dietes dels seus pobladors, a més de restes de carbons, granes i pòl·lens per determinar el paisatge, o utilitzant el sistema de car- boni-14 per datar les ocupacions.
Molist resumeix les actuacions dient que “aporten novetats significatives per al coneixement de les poblacions de la prehistòria recent de Catalunya, en zones on la riquesa ecològica i paisatgística indiquen uns usos específics de les comunitats humanes. La posició geogràfica dominant sobre la vall del Ter, el control del pas del riu als penya-segats del Collsacabra –una zona avui ocupada pel pantà del Sau– permeten entendre la importància d’aquests assentaments prehistòrics, fins fa poc només coneguts gràcies a uns petits sondejos duts a terme als anys vuitanta”, rebla aquest catedràtic de l’Autònoma.