Portes giratòries
Susana Díaz no ha trigat ni dos mesos a situar en càrrecs públics quatre consellers rellevats després de la seva derrota a les primàries
Susana Díaz recol·loca en càrrecs públics quatre consellers de la Junta que havien estat cessats.
Menys de dos mesos és el que ha trigat Susana Díaz a trobar càrrecs de recanvi en tasques dependents de la Junta per als consellers cessats durant la seva última remodelació del Govern andalús. Dels cinc que van sortir després que ella perdés les primàries del PSOE, quatre ja tornen a ocupar càrrecs públics, i només Emilio de Llera, el considerat conseller rebel de Díaz, va tornar a la seva feina anterior, a la Fiscalia de Sevilla, on té plaça fixa. Les portes giratòries treuen fum a Andalusia.
Díaz no oblida els seus ni els deixa a l’estacada, tot i que, suposadament, el cessament dels consellers estava justificat per la seva falta de pols i d’activitat política i amb l’objectiu, que ella mateixa va posar de manifest, de “recuperar la gestió dels afers més sensibles davant els ciutadans”, aparcats en la lluita per arribar a la secretaria general del PSOE.
Els primers que es van col·locar van ser l’exconsellera d’Educació Adelaida de la Calle, nomenada presidenta de la Corporació Tecnològica d’Andalusia, una fundació en principi privada però que va néixer impulsada per la Junta, que es manté en la seva gestió. Alhora, Díaz va situar l’exconseller d’Ocupació, José Sánchez Maldonado, al capdavant de la Universitat Internacional d’Andalusia (Unia), l’única de la comunitat en què el seu president és designat directament per la Junta.
A l’últim consell de Govern abans de les vacances, la presidenta va nomenar el metge Aquilino Alonso –exconseller de Sanitat que va viure les protestes multitudinàries nascudes a Granada i que després es van estendre a la resta del territori– nou director gerent de l’Agència Andalusa de l’Energia, una activitat que no sembla la més adequada per a algú que és llicenciat en Medicina i amb un màster en Salut Pública. Finalment, l’exconsellera d’Agricultura, Carmen Ortiz, que va protagonitzar un pas gris pel Gabinet, va ser nomenada presidenta de l’Autoritat Portuària d’Almeria.
Recalar a la màxima autoritat dels ports andalusos s’ha convertit en un clàssic de les portes giratòries. Un refugi de dinosaures polítics. El port de Sevilla està presidit per Manuel Gracia (expresident del Parlament); el de Màlaga, per Paulino Plata (exconseller amb Chaves i Griñán); al capdavant del de Huelva hi ha Javier Barrero (exdiputat); Francisco Álvarez de la Chica (exconseller de Chaves i Griñán) dirigeix el de Motril, i José Luis Blanco (exconseller de Chaves), el de la badia de Cadis.
Juan Marín, el líder de Ciutadans a Andalusia, assegura que si ells estiguessin en el Govern “no existirien les portes giratòries”, tot i que la formació d’Albert Rivera tampoc sembla disposada a posar el crit al cel per aquestes pràctiques. “El polític ha de tornar a la seva feina una vegada acabada la seva etapa en la vida pública. Hi ha vida fora de la política, però molts polítics no ho entenen”, sosté.
Més contundents es mostren a Podem, formació que remarca que la necessitat de lluitar contra les portes giratòries es fa palesa amb actuacions d’aquesta mena. “Díaz no comprèn que cal posar fi a aquesta pràctica. Però esclar, on anirà ella quan surti de la política, si no ha treballat mai fora?”, assenyalen.
La constatació que aquestes pràctiques continuen funcionant a ple rendiment s’ha afegit a Andalusia a la indignació ciutadana pel fet que els diputats hagin rebutjat, una vegada més, la proposta d’Units Podem perquè ses senyories deixin de cobrar dietes i complements durant el mes d’agost, que és inhàbil a efectes parlamentaris. Pel portaveu socialista Mario Jiménez, la proposta és “un clàssic de l’estiu de Podem”.
La novetat d’aquest any és que han sortit a la llum dues comissions que amb prou feines s’han reunit des del 2015 i, malgrat això, els seus integrants cobren religiosament dietes mensuals. Diners per no fer res. La comissió de Desenvolupament Estatutari només s’ha reunit per constituir-se, i la de Seguiment i Control del Finançament dels Partits Polítics, per constituir-se i per nomenar un nou membre després d’una renúncia. En total, poc més de cinc minuts cadascuna, però els presidents i portaveus de totes dues comissions perceben els 460 euros mensuals estipulats, 337 per als vicepresidents i 178 per als secretaris. En total, 32.490 euros per deu minuts de reunió.
Portes giratòries i comissions fantasma, dues pràctiques que incrementen el malestar ciutadà envers determinades pràctiques dels seus representants polítics.
Només Emilio de Llera, el conseller ‘rebel’, ha tornat a la seva antiga feina, a la Fiscalia de Sevilla