L’autodestrucció de Trump
Les falsedats del president erosionen el seu poder i la relació amb el seu partit
Els Boy Scouts tenen unes regles d’or. Una de les primordials assenyala que “un escolta digne de confiança diu la veritat”.
Donald Trump no va formar mai part d’aquesta organització.
“No el preocupa ser un president veraç”, diagnostica en conversa telefònica Julian Zelizer, autor i professor d’Història a la Universitat de Princeton.
“Desconeixem què del seu interior el porta a no dir la veritat, si és que no recorda les coses que diu o si és una estratègia. Però hi ha episodis que resulta evident que no són certs, s’interpretin com es vulgui”, matisa.
“Per què ho fa? No ho sabem, però per la majoria del país soscava la seva credibilitat, ho veiem a les enquestes”, precisa Zelizer.
La prospecció més recent de la Quinnipiac University indica que el 61% dels ciutadans desaprova la seva gestió, dels quals un 55% assegura que estan molt disgustats, la xifra més alta registrada al llarg del seu mandat.
I, malgrat que manté una forta base conservadora, aquest suport també baixa. Si l’acceptació entre els seus es va situar en el 84% al juny, la xifra es redueix al 76% a primers d’agost.
En el global, el 62% no el considera honest. Els sis mesos de la seva presidència suposen una constant erosió. La seva conducta està marcada per una successió d’afirmacions manifestament falses, unes que en contradiuen d’altres sense rubor, i que converteixen la Casa Blanca en una versió actualitzada de l’hotel dels embolics dels germans Marx.
Aquestes dues últimes setmanes, tot i això, il·lustren com poques la capacitat de Trump per a l’autodestrucció i la confrontació amb el seu equip, els seus aliats republicans al Capitoli, les institucions o governs forans.
Entre dilluns i dimarts va presumir d’haver rebut dues trucades per felicitar-lo. Una del seu homòleg mexicà, Enrique Peña Nieto, sembla que impressionat per la caiguda en el nombre d’indocumentats que travessen la frontera per la seva tasca.
L’altra, dels líders dels Boy Scouts, per agrair-li “el millor discurs” que un president havia fet mai a la seva festa o jamboree, celebrada el 24 de juliol. La premsa generalista, no l’especialitzada en conspiracions, va apuntar que la seva intervenció va provocar consternació per l’elogi al seu ego i els insults als que l’observen amb mirada crítica.
De fet, quan tot just va concloure la seva llauna, els Scouts van replicar que estaven al marge de partits i que no donen suport a candidats.
El Govern mexicà i l’organització juvenil van desmentir en públic les presumptes trucades de congratulació. La qüestió va arribar fins a la portaveu Sarah Huckabee Sanders, que va reconèixer la seva inexistència.
–Va mentir? No va rebre aquestes trucades?
–No diria que va mentir. Aquesta és una acusació bastant atrevida. –Com ho definiria? –Les converses es van produir, però van ser en persona.
L’equip de Trump ha propiciat els anomenats fets alternatius. Aquesta expressió quadra amb el que va passar dilluns passat.
La jornada es va fer de dia amb un tuit presidencial: “No hi ha caos a la Casa Blanca”. Al cap de poca estona i després de prendre possessió el general John Kelly com a cap de gabinet, es va anunciar que Anthony Scaramucci, al cap de deu dies de ser director de comunicació –de retruc va propiciar la marxa de Sean Spicer–, havia rebut la destitució fulminant.
A Kelly no li agradava l’estil de l’anomenat The Mooch (gorrer) o mini-Trump. L’excusa per acomiadar-lo van ser unes declaracions
Les enquestes d’aquesta setmana marquen una caiguda de la confiança entre els votants republicans