Kelly afronta la missió impossible
El nou cap de gabinet de Trump s’enfronta al repte de pacificar l’ala oest i posar sentit comú a la Casa Blanca
Les portes de la sala oval s’han tancat.
Aquest és un dels indicis que hi ha algú diferent al capdavant del gabinet de Donald Trump. Fins ara, segons expliquen, per allà hi passava qualsevol i ficava el nas a la sala de màquines del poder mundial.
El general John Kelly, de 67 anys i veterà de la guerra de l’Iraq, s’ha proposat de fer quadrar l’equip del president en la seva acabada d’estrenar condició de cap de l’Executiu. El seu desembarcament va resultar d’impacte. Va prendre possessió dilluns i immediatament va obrir l’esperança al sentit comú, tan orfe en aquesta Casa Blanca.
Feia deu dies que havia estat nomenat Anthony Scaramucci, el mini-Trump pel seu estil mimètic, com a director del Departament de Comunicació.
Al marge de les seves declaracions insultants contra Reince Priebus, el predecessor del general en el càrrec, i Steve Bannon, l’assessor presidencial, a Kelly no li va agradar l’afirmació de Scaramucci que només retia comptes a Trump. Així que el nou comandament a la plaça es va quadrar. Li va dir al president que si el volia a ell, havia de fer fora el “fanàtic” Scaramucci. Trump, desbordat pel desastre, malgrat el seu llenguatge grandiloqüent, no va tenir més remei que empassar-s’ho.
Després d’aquella bomba, la portaveu Sarah Huckabee Sanders va assegurar que tothom sense excepció havia de comunicar-se amb Kelly. Cal incloure-hi consellers tan singulars com la filla, Ivanka Trump, i el seu marit, Jared Kushner.
Leon Panetta, que sent secretari de Defensa el va nomenar ajudant militar en cap, va assegurar que, quan va saber que havia acceptat el càrrec, va recomanar al general que es comprés una ampolla gegant de whisky escocès. La missió que encara, i no és un pensament únic de Panetta, ofereix la perspectiva i l’auguri d’una missió impossible. De moment Kelly ha dit als seus col·laboradors que ell no hi és per “educar” el president. Una de les circumstàncies que va condemnar Priebus va ser el seu intent –absurd– de convertir Trump en un president una mica més convencional.
El general no pretén canviar els seus hàbits televisius ni sotmetre’l a una cura de la seva addicció als tuits. La seva disciplina se centrarà a mirar de restablir la pau entre les faccions de l’ala oest, tancar l’esquerda de les filtracions –la seva primera setmana, en aquest sentit, ha estat un desastre–, imposar ordre en les decisions polítiques i “enfosquir” les investigacions sobre el Russiagate.
A efectes pràctics, sostenen diversos mitjans, això s’ha notat en el fet que Kelly ha participat en les converses del president i en el reforç del col·lega d’armes, H.R. McMaster, conseller de Seguretat Nacional, que ha rebut el suport per desmantellar el que quedava de l’equip de teòrics de la conspiració que va muntar el caigut Michael Flynn.
La influència de Kelly s’evidencia amb McMaster. En el punt de mira dels ultra nacionalistes, fins i tot es va dir que el president es plantejava enviar-lo com a cap a l’Afganistan per treure-se’l del mig, però divendres a la nit Trump va emetre un comunicat per tancar, ara per ara, les especulacions: “El general McMaster i jo treballem molt bé junts. És un bon home i és pro-Israel. Agraeixo que continuï fent servei al país”.
Però al marge de l’indomable Trump, el gran dubte és si Kelly aconseguirà domar la família o si el seu poder es veurà dinamitat així que la filla o el gendre se sentin contrariats pel convidat.
Davant la pressió ultra nacionalista, Trump dona suport al conseller McMaster, protegit per Kelly Quan va saber que acceptava, el seu excap militar, Leon Panetta, li va recomanar que es comprés una ampolla de whisky