El xoc amb els republicans podria portar a un campi qui pugui

de to gruixut al The New Yorker contra l’assessor Steve Bannon i Reince Priebus, que va abandonar el càrrec de cap de gabinet després de l’escomesa.

En realitat, aquesta escena marxista ha provocat que sortís a la llum la guerra interna propiciada per un president volàtil i els seus consellers plenipotenciaris, com ara la seva filla Ivanka i el seu marit, Jared Kushner.

Per ells, Scaramucci havia aconseguit la seva missió, la de forçar la marxa de Priebus, home fitxat del partit amb la tasca de provar de domar Trump. Però la família el veia com una trava i, en part, com un traïdor, perquè, quan en campanya va transcendir l’àudio en què el llavors candidat presumia d’agafar les dones pels genitals, Priebus es va posar del costat de la condemna.

Si bé d’entrada Trump es va vantar de les declaracions de Scaramucci, Kelly el va convèncer que eren inapropiades. Ivanka i Kushner van provar de promocionar Dina Powell, consellera adjunta de seguretat nacional, com a cap de gabinet. Però, quan van certificar que el president havia arribat a un acord amb el general, es van posar a favor seu.

“Donald Trump demana absoluta lleialtat, no a un ideal, sinó només a ell. A canvi, els aliats i associats reben inseguretat i la constant amenaça de la humiliació”, escriu un dels seus biògrafs, Michael D’Antonio, en un article per al Daily News.

Avís per a navegants. La irrupció de Kelly, que va deixar el seu lloc com a secretari del Departament de Seguretat Nacional, no ha significat un canvi aparent en l’actitud de Trump.

A la seves xarxes socials continua atacant els mitjans de comunicació, que no li riuen les gràcies –més aviat airegen les seves vergonyes–, i, en especial aquestes dues setmanes d’estiu, els col·legues republicans: perquè no tiren endavant una reforma que destroni l’Obamacare; perquè el lliguen de mans i peus a l’hora de signar sancions internacionals, entre les quals s’inclou el Kremlin –“Les relacions amb Rússia estan pitjor que mai, molt perilloses. Ho podeu agrair al Congrés, la mateixa gent que no pot tirar endavant una llei sanitària”, va tuitejar– o perquè fan pinya amb Jeff Sessions, el fiscal general i exconfident de Trump, en hores baixes quan es va recusar i es va facilitar el nomenament d’un investigador especial per al Russiagate.

“Aquest antagonisme pot tenir un cost polític”, remarca el professor Zelizer. Aquest conflicte, si es fes més profund, fins i tot plantejaria a molts republicans la idea del campi qui pugui.

“Cap partit no va abandonar tan aviat els principis bàsics com ho va fer el meu partit a la campanya del 2016”, afirma el senador republicà per Arizona Jeff Flake al seu llibre Conscience of a conservative, que va sortir a la venda dimarts passat, el primer gran pronunciament intern anti-Trump. El trumpisme s’ha mobilitzat per finançar qui sigui per prendre-li l’escó.