Causes comunes amb els valencians
El país dels valencians té moltíssims elements de complementarietat per sumar esforços amb Catalunya, i viceversa. Per fer política profitosa pels ciutadans, convé actualitzar i intensificar les relacions socials, econòmiques, culturals i de respecte polític en peu d’igualtat entre els dos territoris.
Just abans de començar uns dies de descans he volgut tornar a València per prendre el pols d’una societat dinàmica que va recuperant consciència de la seva identitat política i cultural després dels estralls causats pels llargs anys de governs del Partit Popular. M’he retrobat amb els amics del Bloc, que avui, sota la fórmula de Compromís, i en el govern nascut del Pacte del Botànic, duen a la pràctica polítiques de profit en aquella fase que en podríem dir “fer país”. També m’he trobat amb ciutadans de pensament polític de centre i liberalsocial i consciència valencianista que consideren que ha arribat el moment per madurar una oferta valencianista que vol continuar el camí de Francesc Burguera, amb qui tan estretament vam treballar en el grup parlamentari a Madrid fa uns anys. I al magnífic Museu de la Seda, acabat de recuperar i noblement embellit, he tingut una conversa inspiradora amb Josep Vicent Boira, el professor geògraf que avui dia porta el seu pensament a la pràctica en el Govern. Tant de bo que en tinguem molts com ell que vulguin donar testimoni que la política sap integrar els que més excel·leixen en la societat civil. Hem parlat, esclar, del corredor mediterrani, no només en els seus aspectes tècnics i de calendari d’obres. També en la batalla simbòlica que representa trencar la concepció radial de l’Estat espanyol que, dit en llenguatge del segle XXI, és el mateix que dir ser europeus en xarxa que ens comuniquem
Guanyarem la batalla del corredor mediterrani perquè l’europeisme i l’eficàcia acabaran desbordant murs artificials
lliurement per allà on passen els corrents de la creativitat, l’economia i les ganes d’aplegar-se. Hi ha un fort compromís del món empresarial valencià amb el corredor mediterrani: el canvi és de fons, convé prendre’n nota.
Vaig arribar a València des de Madrid en un tren d’alta velocitat que creuava zones àmpliament despoblades i vaig tornar a Barcelona amb l’Euromed de vora quatre hores de trajecte i amb via única a Vandellòs. No hi ha manera més pedagògica de mostrar la lluita entre la planificació territorial forçada i la premeditació en l’intent de frenar les relacions entre territoris semblants en els seus models productius. Guanyarem la batalla del corredor mediterrani perquè l’europeisme i l’eficàcia acabaran desbordant els murs més artificials.
I tindrem una relació d’igual a igual entre el catalanisme i el valencianisme polítics. S’han comès errors en el passat. En això, per exemple, ens diferenciem d’aquella ERC que va ajudar involuntàriament a abonar l’anticatalanisme que en va treure rèdits polítics. Hi ha espai per a un valencianisme que vol crear en peu d’igualtat amb Catalunya noves oportunitats per multiplicar l’empenta i la creativitat. És temps de retrobar causes comunes que sumen i teixeixen complicitats.