Bacteris de l’edat mitjana

Cada obra medieval conté una llarga història biològica que no ha estat encara explicada però que s’escriurà perquè allà hi ha el rastre que animals i humans hi han anat deixant al llarg de segles –ADN, proteïnes, microbis i pigments–. Ara existeixen tècniques apropiades per fer aquesta lectura de mostres obtingudes delicadament d’obres úniques. La biblioteca d’Oxford, que vigila fins i tot que els visitants no portin ni tan sols un llapis que deteriori les obres que custodia, ha deixat entrar una dotzena de científics per analitzar el rastre de petons i esternuts dels monjos a les obres de culte. Hi han trobat bacteris gens estranys per l’època com Propionium i Staphylococcus. Però, sense voler enlluernar amb nous descobriments –no encara–, han confirmat l’origen dels llibres. Així, a la coberta d’un ben preservat Evangeli de Lluc del segle XII, s’hi van observar minúsculs túnels, d’1,3 mil·límetres de diàmetre, formats per una petita larva d’Ananobium punctatum, una bestioleta procedent del nord d’Europa, cosa que constata que el llibre, com se suposava, no va sortir de les grans famílies d’impressors del sud del continent. També el pergamí ha estat objecte d’anàlisi –amb goma d’esborrar– per identificar-ne l’origen animal. En un mateix llibre s’hi ha trobat cabirol, en declivi als boscos anglesos de l’edat mitjana, i cérvol vermell (a la corretja), una espècie incipient que va ser introduïda pels normands.