BComú es penedeix del salari ètic que es va imposar
Un informe intern recull la insatisfacció dels càrrecs amb els seus sous i proposa apujar-los un 1,5%, segons l’IPC
Ada Colau n’ha fet bandera des d’abans d’assumir el govern a l’Ajuntament de Barcelona, però ara la limitació salarial o el “salari ètic”, tal com el van anomenar els comuns, s’ha posat en dubte, i tant l’alcaldessa com els deu regidors i la militància de Barcelona en Comú demanen modificar-lo.
“Es va fixar de manera arbitrària, en ple debat amb la CUP, i pensant més en l’oposició que en el govern, sense tenir en compte la diferència de responsabilitats i dedicació en un cas i l’altre”. Aquesta és només una de les conclusions a què va arribar la militància reunida a les Cotxeres de Sants el 22 de juliol passat sobre el màxim de 2.200 euros nets al mes en catorze pagues que es va autoimposar BComú al febrer del 2015 per a cada càrrec. La xifra es va fixar per “posar fi als privilegis polítics i posar la política al servei de la ciutadania”.
No obstant això, el descontentament sembla unànime, si es consulta l’acta d’aquell ple ordinari, al qual ha tingut accés La Vanguardia .De fet, no s’hi reflecteix cap opinió a favor de deixar-lo tal com està. I allò que en un temps es va convertir en un fet diferencial, ara sembla que ha esdevingut una qüestió per superar.
A les Cotxeres, la militància va tenir a mà un informe del comitè de seguiment estatutari i codi ètic de BComú i, un cop analitzat, en va treure conclusions: “El límit actual és molt baix si es considera que no hi ha mecanismes de correcció ni complements de responsabilitat”; “cal apujar el salari, si més no un mínim de l’1,5%, per estricta aplicació de l’IPC, i preveure complements per transport i àpats”; o “el debat polític sobre salaris ètics no pot ser ‘a veure qui és més precari’. El primer codi ètic en aquest aspecte va ser una relliscada”.
El cas és que aquest codi ètic es va imposar fa dos anys com a condició sine qua non per formar la confluència BComú amb forces polítiques com ICV, EUiA o Podem Barcelona. Al juliol del 2015, poc després d’assumir el govern del Consistori de Barcelona, BComú va provar de fer aplicar la rebaixa salarial –que implicava una reducció d’entre el 15% i el 27%– entre tots els càrrecs de l’Ajuntament, fos quin fos el partit al qual pertanyés. Però l’oposició va rebutjar la proposta. Cal recordar que a BComú l’excedent del sou que resulta de la diferència entre el que ingressen mensualment i el límit salarial de 2.200 euros es destina a La Filadora, un programa per finançar projectes d’entitats i d’iniciativa ciutadana.
Enguany, el comitè de seguiment del codi ètic ha fet un estudi i una enquesta entre tots aquells que l’estan aplicant. S’ha estudiat la conciliació laboral i la transparència. Però el resultat més sorprenent és en l’apartat del límit salarial: més de dos terços (el 70,8%) dels consultats consideren que la limitació salarial que se’ls aplica no és adequada, i “aquesta opinió és unànime per als càrrecs amb més responsabilitat”, assegura l’informe.
A més, el document del comitè assenyala que la majoria proposen augmentar el límit dels sous, especialment per al cas de l’alcaldessa, Ada Colau, i dels deu regidors.
Quina és la justificació principal? “Diverses persones apunten que les limitacions salarials (...) tenen sentit per ser a l’oposició, en què el nivell de feina, responsabilitat, estrès i exposició pública són molt diferents”.
L’afegitó és la quantitat d’hores que diuen que dediquen a la feina –entre 40 i 60 hores setmanals el 52%, i més de 60 hores el 46%–. Segons l’informe, hi ha qui proposa preveure complements o retornar les despeses per àpats, desplaçaments i altres. En canvi, hi ha qui demana directament “redimensionar el salari ètic”.
Igualment, en l’informe del comitè hi consta un quadre comparatiu de les retribucions i els límits que apliquen “les forces del canvi” en 18 candidatures d’arreu d’Espanya. La majoria prenen com a referència el salari mínim interprofessional (SMI). Així, BComú fa notar que el seu salari, que resulta de l’SMI multiplicat per 2,77 fins 3,39, és inferior als que s’apliquen, per exemple, a Ara Madrid (SMI per 4 a SMI multiplicat per 5), o Saragossa en Comú (SMI per 3,5), “tot i les diferències de població, pressupost municipal, sous mitjans de la ciutadania, renda per càpita” i altres variables, com els preus dels lloguers i dels transports.
A més, palesa que dels onze ajuntaments amb “governs del canvi”, tan sols quatre alcaldes tenen una retribució més baixa que la d’Ada Colau, “tots ells en ajuntaments de menys de 250.000 habitants”. Tot plegat, un greuge. El comitè del codi ètic de BComú acaba recomanant aplicar un augment de l’1,5% a tots els sous, un barem que resultaria de l’augment de l’IPC en els dos darrers anys, i que resta pendent una proposta de criteris per pagar despeses de transport i manutenció.
Amb tot, la qüestió salarial seguirà debatent-se els propers mesos, segurament en el marc de Catalunya en Comú, la nova formació que lideren a nivell autonòmic Ada Colau i Xavier Domènech. Però, en tot cas, els reunits a les cotxeres van demanar prudència a l’hora d’apujar els sous. Així, “si s’ha de canviar el límit ha de ser màxim abans que acabi el 2017, perquè el 2018 ens instal·lem en precampanya. I tampoc no és possible canviar-lo a principis del següent mandat, perquè la decisió podria ser molt controvertida”, diu l’acta del ple.
Tots els alts càrrecs de la confluència opinen que el sou que reben no és l’adequat
“El límit de 2.200 euros és arbitrari: s’obvien despeses de transport i àpats i responsabilitats”