“On és el riu Siurana?”
El Priorat es mobilitza en plena sequera contra el transvasament d’aigua al Baix Camp
Al pantà de Siurana, a Cornudella de Montsant (Priorat), i en un riu que baixa gairebé sense aigua, hi són ben visibles els efectes de la sequera i la gestió dels recursos hídrics en una comarca històricament maltractada per l’escassetat de pluges. El rigor de l’estiu i un hivern i una primavera poc generosos han posat al límit, com tantes altres vegades, el Priorat i el riu Siurana.
El conflicte per la gestió de l’aigua és històric, però ara alguna cosa es mou a la comarca, farts els seus veïns de veure impassibles com s’asseca el seu riu, indignats, com la major part dels seus alcaldes, per la gestió de l’aigua, amb transvasaments autoritzats cada any des del pantà de Siurana fins a l’embassament de Riudecanyes, a la comarca veïna del Baix Camp. El Priorat denuncia que la situació és crítica i exigeix a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), les administracions amb competències, que actuïn. En el focus hi ha la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, a la veïna comarca del Baix Camp, que té una concessió sota la supervisió de la CHE i l’ACA, que ha d’autoritzar a la pràctica els transvasaments des del pantà de Siurana, que, segons la concessió històrica, pot arribar fins als 4,34 hectòmetres cúbics.
El conflicte, com sol passar amb les guerres al voltant de l’aigua, és complex. La tensió continua pujant amb l’arribada de l’estiu i la falta d’aigua. L’Ajuntament de Falset s’ha compromès en la lluita per “capgirar la política hídrica de la comarca, que tolera que un 95% de les aigües del riu Siurana es transvasin cap a l’embassament de Riudecanyes mentre que al Priorat, que coincideix amb la conca natural del riu, hi ha pobles que passem set”, denuncia l’alcalde, Jaume Domènech.
La Comunitat de Regants de Riudecanyes recorda que van ser ells els que van promoure i van pagar la construcció del pantà de Siurana a finals dels seixanta “amb l’esforç de la gent del Baix Camp”, fet que els converteix en els “únics beneficiaris legals de l’embassament”, argumenta Miquel Àngel Prats, gerent de la comunitat. La mateixa entitat recorda que hi ha un conveni que garanteix el proveïment d’aigua de boca a Poboleda, Torroja, Gratallops i Porrera (Priorat), els quatre pobles més propers al pantà. “Sense l’embassament de Siurana, que va pagar la Comunitat, en aquests moments aquests pobles pràcticament no tindrien aigua, perquè gairebé no entra aigua a l’embassament; una altra cosa és la qualitat d’aquesta aigua, que és un tema que ha de resoldre l’ACA”, afegeix Prats, que obre la porta a dialogar.
La Plataforma pel Riu Siurana, impulsada per capitalitzar tots els esforços i energies d’una comarca amb poca població i molt envellida, denuncia una “gestió injusta i poc transparent de l’aigua del pantà de Siurana”; assegura que part de l’aigua no s’utilitza per regar al Baix Camp i en el seu manifest critica que “si el riu Siurana està sec la major part de l’any és perquè els pobles de la seva conca no tenen dret ni vot en la presa de decisions sobre l’ús que es fa de l’aigua”.
Els ajuntaments dels pobles més afectats, com Torroja, Poboleda,
Gratallops i Porrera, amb problemes de proveïment, s’han indignat una mica més amb l’últim transvasament del pantà de Siurana a Riudecanyes, autoritzat per l’ACA a finals de juny, d’un hectòmetre cúbic d’aigua. El Consell Comarcal del Priorat ha aprovat una moció que exigeix a la CHE i l’ACA “la revisió de les concessions d’aigües del Priorat que es transvasen a altres conques”. La mateixa moció recorda que “gran part dels municipis de la comarca tenen problemes de subministrament” i que “la falta d’aigua impedeix el desenvolupament socioeconòmic del Priorat, especialment del sector agrícola”.
“Volem un riu viu” o “On és el riu?” són alguns dels lemes de la Plataforma pel Siurana, que busca la mobilització a les xarxes socials i amb trobades als pobles del Priorat, com el que es va dur a terme a Falset. Entre les seves demandes, que es fixi “un cabal ecològic que garanteixi la vida del riu”.
A debat el cas dels regants del pantà de Riudecanyes, de la comarca veïna, que es nodreixen del riu