Al cim del Tabor
Una de les festes de l’any litúrgic dedicades a Jesucrist que tenen una data fixa al calendari és la de la Transfiguració del Senyor, que se celebra sempre el 6 d’agost i que aquest any s’escau en diumenge. Aquesta circumstància convida a recordar el sentit d’aquesta celebració, especialment valorada a l’Orient, i que és celebrada com una gran solemnitat, fins al punt de ser qualificada com la Pasqua de l’estiu.
Recordo un llibre admirable del monjo benedictí Dom Columba Marmion (1858-1923), que fou abat de Maredsous (Bèlgica). Va ser un gran mestre espiritual i alhora un teòleg profund, beatificat pel papa Joan Pau II el 3 de setembre de l’any 2000. Un dels seus llibres més divulgats es titula Jesucristo en sus misterios (Barcelona, 1948), que va acostar moltes persones a un coneixement profund i espiritual de Jesucrist a la llum de la Bíblia i de la litúrgia. Dom Marmion titula així el capítol dedicat a la Transfiguració del Senyor: “Al cim del Tabor”. I explica que al cim d’aquesta muntanya “va resplendir sobretot la divinitat de Jesucrist”. Per això, els teòlegs qualifiquen el fet com una teofania o una cristofania, és a dir, una manifestació de Déu o una manifestació de Jesucrist com a Déu, expressada amb el blanc dels seus vestits. El blanc, síntesi de tots els colors, és a la Bíblia un signe de Déu, síntesi de totes les perfeccions.
Jesús tria com a testimonis d’aquest esdeveniment tan important Pere, Jaume i Joan, els porta a dalt d’una muntanya alta i en un clima de pregària el seu rostre esdevé resplendent com el sol i els seus vestits es tornen blancs com la neu. Pere, ple d’estupor, demana de ferhi tres cabanes, mentre el Pare celestial fa sentir la seva veu, proclamant Jesús el seu Fill estimat.
Sant Pere en la seva segona carta recordarà commogut l’experiència viscuda al cim del Tabor dient: “Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa, quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: ‘Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut’. Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa”. (2 Pe 1,16-18).
Dom Columba Marmion explica que la intenció de Jesús amb la seva Transfiguració era preparar els apòstols davant la imminent prova de la Passió, després de la qual seria glorificat. Així, ressituant els seus deixebles davant l’escàndol de la creu, anunciava que tota la Creació estava destinada a viure aquella transfiguració acomplerta per aquell pel qual totes les coses foren creades i que tenen en ell la seva consistència i la promesa de la seva plenitud.
El savi benedictí acaba dient que el misteri de la Transfiguració de Jesucrist conté una triple gràcia: “Reforça la nostra fe, assenyala d’una manera especial la nostra adopció com a fills de Déu i ens fa dignes de participar un dia de la glòria eterna de Crist”. La creu i la mort no tenen la darrera paraula.
La festa d’avui, 6 d’agost, és la de la Transfiguració del Senyor i està qualificada com la Pasqua de l’estiu