El dolor de la mare artista L’escultora alemanya Käthe Kollwitz va perdre un fill a la Primera Guerra Mundial iunnetala Segona
ABerlín. Corresponsal
questa és la història d’una família, de dues estàtues i de tres sepultures. Els dissortats esdeveniments que les entrellacen, i que connecten tres cementiris de tres països, esbossen el mapa del patiment que es va acarnissar amb milions d’europeus en les dues grans conteses bèl·liques del segle XX. La pintora i escultora alemanya Käthe Kollwitz va perdre el seu fill Peter al front belga durant la Primera Guerra Mundial, i el dolor per la pèrdua va modelar la seva obra, amb la mort com a tema principal. A la Segona Guerra Mundial va morir el seu net, també anomenat Peter, que va caure al front soviètic. L’artista adolorida va traslladar la seva aflicció a l’escultura i a les arts gràfiques.
Käthe Kollwitz va néixer el 1867 a Königsberg (avui Kaliningrad, territori rus), i després d’estudiar art a la seva ciutat natal, a Berlín i a Munic, es va casar el 1891 amb el metge Karl Kollwitz (el seu cognom de soltera era Schmidt). La parella es va instal·lar al barri berlinès de Prenzlauer Berg, ara acomodat i llavors habitat per gent treballadora i humil. Hi abundava la misèria, i els Kollwitz, que eren socialdemòcrates, processaven la injustícia social a la seva manera: el doctor atenia pacients pobríssims, i l’artista retratava la desesperació dels obrers, la penúria de les mares, la fam dels nens.
El matrimoni va tenir dos fills: Hans, nascut el 1892, i Peter, que va venir al món el 1896. En els anys següents, Käthe va apuntalar la seva formació artística a París i Florència, i va ingressar en el grup de creadors Secessió de Berlín.
El fill petit no se’n sortia gaire bé a l’escola, però tenia traça amb el dibuix, i el 1912 la seva mare el va matricular en una escola d’art. Però va arribar l’estiu del 14, va esclatar la Gran Guerra, i l’Alemanya del kàiser Guillem s’hi va apuntar. Peter Kollwitz va decidir presentar-se voluntari. Pare i mare van intentar dissuadir-l’en, però va ser inútil. Els estudiants alemanys estaven immersos en el nacionalisme, i s’allistaven en massa. Després d’una curta instrucció militar, Peter va partir el 12 d’octubre cap al front de Flandes. Només viuria deu dies més. Tenia tot just 18 anys quan va morir a prop de la localitat belga de Dixmuda, la nit del 22 al 23 d’octubre.
La mare, desfeta, va decidir traslladar la seva angoixa a la creació artística, i va dedicar quinze anys a concebre les dues estàtues que ara vetllen el repòs del fill mort, i de tots els seus camarades, al cementiri militar alemany de Vladslo, a Bèlgica. Són els pares de dol, tots dos de genolls: ell mira endavant, amb les mans creuades sobre el pit; ella, encorbada, s’agafa la capa. Les cares tenen els trets dels afligits Karl i Käthe Kollwitz. L’autora va fer els models de les dues figures més petites, i van ser esculpides en granit belga.
El 1932 els desolats pares les van dipositar a Roggeveld, el cementiri llavors estava enterrat Peter, perquè en aquell moment les restes dels caiguts alemanys jeien en petits cementiris dispersos. Incòmoda per l’aspecte impecable dels cementiris militars britànics i belgues, Käthe va escriure al seu diari el 23 de juliol d’aquell any: “La guerra no és un tema agradable; no és decorós embellir amb flors les morts en massa de tots aquests joves. Un cementiri de guerra ha de ser fosc”.
Als anys cinquanta, aquelles restes de combatents alemanys van ser concentrades en quatre cementiris ampliats, i Peter va ser traslladat al de Vladslo, on jeuen 25.638 soldats. Peter comparteix làpida amb altres morts –són làpides quadrades, arran de terra, amb una vintena de noms cadascuna–, i és davant les dues estàtues tristes.
La seva mare ja no va poder veure aquest emplaçament definitiu. Käthe Kollwitz, vella i vídua, va morir el 22 d’abril del 1945 a Moritzburg, a prop de Dresden, poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. Tenia 77 anys i la violència bèl·lica havia clavat un segon cop a la família. El 1942 el seu net de 21 anys, de nom Peter com l’oncle que no va conèixer mai, va morir al front rus. El doctor Kollwitz havia mort a Berlín dos anys abans.
Amb altíssima probabilitat, les restes del net de l’artista reposen al bloc 10 del cementiri de Rjev, a 180 quilòmetres de Moscou. Rjev té una secció alemanya i una altra de russa, i va ser erigit el 2002 per reunir els cadàvers de combatents que havien estat inhumats en diferents llocs d’aquella zona, que va ser escenari d’una batalla terrible. El 2014, per commemorar el centenari de l’inici de la Gran Guerra, la Comissió Alemanya de Tombes de Guerra va encarregar una rèplica de les escultures dels pares de dol de Vladslo i les va enviar a Rjev com a símbol. I Käthe Kollwitz, on va anar a parar quan va dir adeu? L’artista descansa amb el seu marit Karl i tres parents més sota una làpida vertical al cementiri berlinès de Friedrichsfelde. Les inscripcions amb els noms –la professió de Käthe no hi figura, però la del marit sí– estan coronades per un relleu de bronze que ella va crear el 1936 inspirant-se en un vers de Goethe. El seu fill Peter reposa a 840 quilòmetres, a Bèlgica, i el seu net a més de 1.700, a Rússia. Les estàtues dels pares desconsolats –l’original i la seva rèplica– que ella va concebre amb dolor els vetllen a prop de les seves sepultures.
MARÍA-PAZ LÓPEZ