La selecció de futbol avança cap a l’or

Una còmoda victòria davant Ghana per 2-0 va classificar la selecció espanyola de futbol per a la final dels Jocs Olímpics, camí d’un or històric. Els gols d’Abelardo i Berges van donar el triomf a l’equip de Vicente Miera, que va abandonar la seu de València guanyant tots els partits i sense encaixar cap gol.

La jornada va ser molt densa i emotiva a l’Estadi Olímpic. Primer, amb la fenomenal cursa del nordamericà Quincy Watts en els 400 m, malgrat que es va quedar a 21 centèsimes del rècord del món que tenia Harry Reynolds. Watts va passar els primers 200 metres en menys de 21 segons i aquest esforç li va restar oxigen en el tram final de la cursa per poder superar el crono de Reynolds. La sorpresa majúscula va arribar en els 200 m, amb l’eliminació de Michael Johnson, el gran favorit i l’atleta que estava destinat a batre el rècord de Pietro Mennea del 1979. El velocista nord-americà va reconèixer que “després de córrer a Salamanca –un mes enrere– vaig agafar un virus que els metges no em van poder diagnosticar. Ho vaig passar molt malament i vaig perdre cinc quilos. Aquí a Barcelona he entrenat malament, notava les cames dures, però ho atribuïa a la duresa de la pista. Amb tot, estava convençut que en el moment de la veritat faria una bona cursa”.

L’esbroncada dels aficionats se la va endur el marroquí Khalid Skah en la cerimònia de lliurament de medalles dels 10.000 metres, quan el públic no va oblidar el desenvolupament d’una prova en què havia rebut l’ajuda del seu compatriota Butayeb. En canvi, l’ovació per al kenià Chelimo i l’etíop Addis Abebe –plata i bronze, respectivament– va ser enorme i els dos atletes es van negar a saludar Skah.

En tennis, Arantxa Sánchez Vicario va perdre davant Jennifer Capriati i finalment es va conformar amb el bronze.