El robatori dels secrets comercials causa pèrdues de 3 bilions d’euros
La sostracció d’informació valuosa es dispara un 60% en un any
L’augment dels atacs informàtics a les empreses i el pes creixent que tenen els actius intangibles en la moderna economia industrial han disparat el fenomen dels robatoris dels secrets comercials arreu del món. El cas recent entre Waymo i Uber, en què s’acusa un exempleat de la primera d’haver-se emportat de forma indeguda dades rellevants sobre el desenvolupament del cotxe autònom, és només la punta d’un iceberg, perquè les empreses avui més que mai custodien molts secrets sota la superfície. Des de fórmules i mètodes a processos i sistemes de desenvolupament.
La consultora PwC, en el seu estudi Economic impact of trade secrets thefts, estima que, a causa d’aquestes sostraccions fraudulentes, les companyies d’arreu del món perden cada any fins a 3 bilions d’euros, l’equivalent al 5% del PIB mundial.
En una compareixença de l’FBI al Senat dels Estats Units el 2014, la policia federal va dir que el nombre de casos d’espionatge econòmic, còpia no autoritzada, incompliment de la confidencialitat i robatori de l’anomenat know how només en aquest país s’havien disparat en un any un 60%. De fet, en l’última dècada els casos de violació de secrets que han acabat als jutjats dels Estats Units s’han triplicat. L’origen del frau és variat, encara que l’FBI aleshores va assenyalar Pequín. “La Xina depèn de l’espionatge industrial, força transferències de tecnologia i la pirateria forma part del seu sistema d’innovació mercantil”, va assegurar des de l’agència.
Sigui com sigui, no sembla que ningú estigui realment fora de perill. “En la nostra era digital cada vegada és més complicat mantenir un secret”, reconeixia Paul Rawlison, executiu de Baker McKenzie, un bufet que acaba de presentar un informe sobre aquest tema: The rising importance of safeguarding trade secrets. “Sembla que tot acabi en una xarxa social”, va alertar. En una enquesta duta a terme per aquest despatx, es va detectar que el 82% dels empresaris consideren els secrets com una “part essencial del seu negoci”. Gairebé la meitat dels 400 directius enquestats va dir que aquesta informació és més important que les seves patents i les seves marques.
Però un 20% de les firmes va reconèixer haver patit robatoris i menys d’un terç va admetre que disposa de procediments per respondre a l’amenaça dels robatoris. Vet aquí el problema.
Per pal·liar el perill l’any passat la UE va presentar una directiva que Espanya encara no ha traslladat al seu ordenament jurídic, encara que ho farà ben aviat. Fins que no entri en vigor la nova normativa, a les empreses no els queda més opció a la pràctica que confiar en la llei contra la competència deslleial, una norma obsoleta del 1991, d’abans de l’arribada d’internet. Així, no és estrany que sovint, en els casos conflictius –com en els acords de franquícia en què es transmet informació sensible–, sigui el jutge qui hagi de decidir què és secret i què no.
Ara el panorama canviarà de forma radical. La directiva elimina la incertesa. Considera secret comercial tota aquella informació que no sigui generalment coneguda ni fàcilment accessible per a persones de l’entorn, que tingui per a l’empresa un valor comercial o algun avantatge competitiu i que la persona que controla aquest contingut adopti mesures raonables a fi de mantenir-lo ocult. En resum, estableix elements objectius, subjectius i patrimonials per garantir una tutela jurídica més eficaç.
Cristina Duch, sòcia de propietat intel·lectual de Baker McKenzie a Barcelona, reconeix que aquesta tutela era necessària, perquè “estem en un moment d’innovació màxima. I cada dret intangible de l’empresa inicialment és un secret abans que aconsegueixi algun tipus de protecció com a marca i patent. Com que ara és molt més fàcil accedir a les dades, les companyies de sobte s’han adonat que no havien tancat la porta amb clau”. Els espies estan avisats.
La Unió Europea ha pres mesures amb una directiva que redueix la incertesa i augmenta la protecció