Compareixença improvisada.
La Generalitat empara la seva estratègia en el Codi Penal i la legislació de la UE
Puigdemont i Junqueras van comparèixer ahir davant de la premsa per criticar la decisió del Tribunal de Comptes de demanar fiances pel 9-N, que van qualificar de “salt qualitatiu per fomentar la por”.
A vint-i-quatre hores de l’aprovació de la llei del Referèndum i de la convocatòria de l’1-O, el Govern català va aprofitar la reunió d’ahir per rearmar-se políticament i jurídicament davant la reacció contrària que espera del Govern espanyol. I ho va fer recorrent a la legalitat vigent precisament a Espanya per esgrimir que, d’acord amb aquesta legalitat, la convocatòria d’un referèndum no és delicte, de manera que, en conseqüència, en cap cas es podria utilitzar la via penal per intentar frenar-lo.
Aquesta és l’anàlisi que van compartir el president de la Generalitat, el vicepresident del Govern i els consellers en l’habitual trobada dels dimarts i el que el titular de Presidència, Jordi Turull, va traslladar a l’opinió pública a la posterior roda de premsa. El portaveu del Govern va explicar que la llei orgànica 2/2005, de modificació del Codi Penal, “despenalitza de manera clara la convocatòria del referèndum”, ja que deroga l’article 506 bis, que castigava amb penes de tres a cinc anys de presó i inhabilitació l’autoritat que convoqués processos electorals o consultes populars per via de referèndum sense tenir competències per fer-ho, i l’article 521 bis, que penalitzava els que facilitessin, promoguessin o asseguressin la realització d’aquests processos o consultes. Eren uns articles que havien estat introduïts el 2003, en temps del govern de José María Aznar, arran de l’intent de Juan José Ibarretxe de convocar un referèndum d’autodeterminació a Euskadi.
La derogació del 2005 va ser aprovada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i una sentència posterior del Tribunal Constitucional, del 2011, va declarar nul·la la modificació del PP. La conseqüència de tot plegat, segons Jordi Turull, és que “ens parlen de la persecució d’un delicte que no existeix”, que, si hi fos, va denunciar que atemptaria contra l’article 49 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que assenyala que ningú no pot ser condemnat per una acció que no constitueixi una infracció d’acord amb el dret nacional i internacional. “Qualsevol actuació del fiscal general en aquesta línia o de qualsevol institució de l’Estat que perseguís una cosa que no és delicte atemptaria directament contra l’article 49 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea”, va advertir el conseller de Presidència, que va considerar que “llavors sí que alguns podrien cometre un delicte”. Un avís dirigit sobretot a la Fiscalia, “si es desvia a consciència de coses que no hauria de perseguir”, i li va recomanar que, “abans d’actuar, es llegeixi les lleis”.
I a partir d’aquesta realitat la conclusió del portaveu del Govern va ser que, si, tot i així, el Govern espanyol actua contra els dirigents polítics catalans que convoquen el referèndum de l’1-O, això permetrà que “tothom vegi que l’Estat espanyol persegueix per una cosa que no és delicte, persegueix simplement per una ideologia política”. Jordi Turull va manifestar, amb tot, la “determinació de tirar endavant el mandat del Parlament” i va garantir que “no cedirem davant les actituds predemocràtiques de l’Estat espanyol”, en referència, per exemple, al fet que seran tots els membres del gabinet de Carles Puigdemont els que firmaran conjuntament la convocatòria de la consulta i que no s’aturaran en
Turull avisa la Fiscalia del risc de “desviar-se a consciència de coses que no hauria de perseguir”
el més que previsible supòsit que el Tribunal Constitucional la suspengui.
L’escenari de xoc no va ser obstacle, però, perquè el conseller de Presidència deixés sobre la taula una última possibilitat de diàleg amb el Govern espanyol, i va instar Mariano Rajoy, si tant interès té amb relació al referèndum, a reunir-se “amb els que l’organitzem”, en lloc de fer-ho amb Pedro Sánchez o Albert Rivera, els líders de PSOE i Cs, per establir una estratègia conjunta en contra. “Que fixi lloc, dia i hora per parlar amb la Generalitat”, va dir el portaveu del Govern, perquè “el més lògic, si li interessa el referèndum, és que parli amb els que el tiraran endavant”. “El problema és que no ha volgut mai ni escoltar”, va lamentar.