La xifra de multimilionaris es duplica amb la crisi
Catalunya encapçala l’import de patrimoni declarat, 173.000 milions d’euros
El 2015, un total de 549 contribuents van presentar a Espanya declaració de patrimoni superior als 30 milions d’euros. Més del doble que el 2007, amb 233. El conjunt de les declaracions de patrimoni van sumar una riquesa de 582.000 milions. Al capdavant, Catalunya i Madrid.
CONCENTRACIÓ Catalunya i Madrid concentren més de la meitat de la riquesa declarada
BONIFICACIÓ AL 100% Els rics de la Comunitat madrilenya s’estalvien tributar gairebé 800 milions
El 2015, l’economia espanyola va aconseguir créixer per segon any consecutiu: el PIB es va disparar al 3,2%, 1,8 punts més que l’exercici anterior. Tot i això, l’EPA va tancar l’any amb 4,78 milions d’aturats i els salaris seguien al congelador. Mentre l’economia sortia del túnel, el nombre de ciutadans que declaren un patrimoni net superior als 30 milions d’euros no ha deixat de créixer i dupliquen amb escreix els que hi havia el 2007. Segons les dades sobre l’impost de patrimoni publicades ahir pel Ministeri d’Hisenda, fins a 549 contribuents van declarar posseir més de 30 milions d’euros el 2015. Són un 55% més que quatre anys abans – encara en recessió–, i 2,3 vegades el nombre que deu anys abans, quan va esclatar la crisi.
A part de l’increment de la bretxa de la desigualtat en el repartiment de la riquesa a Espanya –reconeguda per institucions com l’OCDE–, les estadístiques de l’Agència Tributària estan influïdes per l’aflorament de patrimoni des del 2102, arran de l’última amnistia fiscal i l’obligació per a tots els residents de declarar els béns i drets a l’estranger.
Segons l’esmentat informe, les 188.680 declaracions d’aquest impost presentades reflecteixen un patrimoni dels més acomodats en immobles, comptes bancaris, fons, accions... de més de 582.000 milions. Més de la meitat d’aquesta riquesa es concentra a Catalunya (173.020 milions) i a Madrid (150.325). L’Agència Tributària només facilita desglossada per trams la base imposable dels contribuents.
L’impost de patrimoni va ser suprimit pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008 i ressuscitat tres anys més tard pel mateix president socialista, quan el dèficit públic estava desbocat. La mesura era temporal, però els 1.000 milions que ara es recapten a l’any continuen pesant a l’hora de postergar la seva eliminació –tal com defensa el comitè d’experts per a la reforma del finançament autonòmic–.
L’impost del patrimoni, cedit a les autonomies, s’aplica a la pràctica d’una forma molt desigual. Cada territori delimita en part els criteris mínims que obliguen els contribuents a declarar els seus béns i, en el cas més extrem, el de Madrid, els eximeix que tributin per ells. Segons les últimes dades de l’Agència Tributària, el 2015 la comunitat de Madrid va estalviar als ciutadans més rics una factura tributària de gairebé 800 milions d’euros, gràcies a la bonificació del 100% aplicada a aquest impost. Els gairebé 17.000 contribuents madrilenys que van presentar declaració van reconèixer de mitjana un patrimoni total de 8,8 milions d’euros.
Mentrestant, els 70.000 declarants a Catalunya van assegurar tenir una mitjana de 2,4 milions d’euros. La Generalitat va recaptar el 2015 amb aquest impost 464 milions d’euros, pràcticament la meitat del total.
L’Agència Tributària difon també a quin tipus impositiu de l’IRPF tributen els ciutadans que compleixen amb l’obligació de declarar el seu patrimoni: el 2015, se’ls va aplicar de mitjana un 27,2%, davant el 31,8% de l’exercici anterior. A Catalunya, aquest col·lectiu de contribuents té un tipus mitjà en l’impost sobre la renda del 28,2% (el 2014, el 31,4% ). A Madrid, on els declarants són més rics, va ser del 29,6% (el 34,7%, un any abans).