La cúpula judicial anuncia una “reacció enèrgica”
Suprem i Fiscalia es comprometen davant el Rei contra “la desraó” rupturista
L’obertura de tribunals –presidida pel Rei, com és tradicional– va tenir ahir un especial contingut politicoinstitucional, amb la mirada unànimement posada a Catalunya. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el fiscal general de l’Estat, José Maza, van subratllar en els seus respectius discursos el compromís del Poder Judicial i de la Fiscalia en defensa de la Constitució i, per tant, de la unitat d’Espanya, en els termes que preveu l’article 2 de la Carta Magna.
Especialment contundent va ser el discurs del fiscal general. Maza va deixar l’afer de Catalunya per al final del seu discurs, però quan el va abordar ho va fer amb contundència. “Garantim plenament –va dir– una actuació serena i sempre sotmesa a la norma, però tan ferma i enèrgica com requereixi la preservació de les institucions de l’Estat de dret, que és, segons proclama el títol preliminar de la nostra Carta Magna, aquesta pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”.
El fiscal general va afirmar que el respecte a la llei “garanteix la nostra convivència” i la seva vigència permet “l’exercici de la llibertat”. Per Maza “no és possible cap mena de vacil·lació” contra “la desraó dels qui se situen al marge de la llei, de l’Estat de dret i de la democràcia”.
Lesmes va ser una mica més suau en les formes, però igual de clar i directe al gra, en el seu cas des de l’inici. El president del Suprem va afirmar que “són inacceptables” les “voluntats unilaterals que pretenen disposar de la Constitució” i que només preveuen “la ruptura o la separació com a mecanisme de preservació del que consideren més propi”. Va assegurar que “ningú no patirà per complir la llei” davant aquestes iniciatives. Va afegir que la Constitució és la “màxima expressió de la sobirania nacional” i que es configura com “un conjunt de mandats jurídics d’obligat compliment”.
La Carta Magna –va prosseguir Lesmes– “fa residir el fonament constitucional” en “la indissoluble unitat de la nació espanyola”, i “no ho fa a tall de frontispici programàtic, sinó com a basament últim, nuclear i irreductible de tot el dret d’un Estat”. Per tant, constitueix “un mandat jurídic directe que correspon garantir al Poder Judicial amb la resta de poders de l’Estat; en definitiva, un deure per a tots nosaltres d’inexcusable compliment”.
Ni Maza ni Lesmes no van pronunciar la paraula referèndum ni van esmentar de manera explícita l’anunciat per a l’1-O. Però els dos discursos van reflectir la greu preocupació amb què des de l’àmbit judicial se segueixen els esdeveniments polítics a Catalunya. En anys anteriors també hi va haver missatges d’advertència. Però no van ser tan directes ni pronunciats amb tant d’èmfasi pels màxims responsables de la Fiscalia i del Suprem gairebé a l’uníson i dirigint-se en primera persona al cap de l’Estat. Amb una excepció, la de Consuelo Madrigal, l’anterior fiscal, que l’any passat ja es va referir a la resposta contundent de la Fiscalia en uns moments en què s’estava preparant la primera querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional (TC).
Maza va tenir ahir unes paraules de record per a Madrigal, de qui va dir que va desenvolupar una tasca “sòlida i coherent”. El Constitucional, al seu torn, va assistir pràcticament en ple a l’acte. Els seus magistrats van ser dels més requerits. Tothom volia saber què faran. Però ningú no va obtenir una resposta rotunda. No hi tenia lloc. El que faci el TC depèn del que li plantegi i li demani el Govern central. I això, al seu torn, depèn de quines siguin les iniciatives i decisions que adoptin els responsables polítics i les institucions catalanes.
El Constitucional va iniciar ahir el curs amb una reunió que serà jurisdiccional, és a dir, en la qual podran prendre’s decisions. En depèn, en gran manera, que els propòsits de fermesa exposats en l’obertura de tribunals pels màxims representants del Poder Judicial i la Fiscalia es concretin. Serà el TC la institució que, en el seu cas, remetrà informació o peticions d’actuació a les instàncies judicials, si entén que des dels poders púbics de Catalunya s’ha incorregut en desobediència o altres possibles delictes. La Fiscalia ja va anticipar ahir que estudia l’anunci de la Generalitat sobre la “capacitat de decidir”, emès per TV3.
Tant Lesmes com Maza van al·ludir a la lluita contra el terrorisme gihadista i contra la corrupció com a prioritats de la justícia. Maza va afegir la reivindicació que els fiscals dirigeixin els processos penals, superant la “injustificada desconfiança” cap a la Fiscalia.
Lesmes sosté que “ningú no patirà per complir la llei” davant les “inacceptables” iniciatives unilaterals