El mal d’altura i la mirada al buit

LA política catalana comença a experimentar el mal d’altura que, com en l’alta muntanya, es caracteritza per mal de cap, malestar i vertígens. No és la pressió atmosfèrica la que causa aquest desassossec, sinó la pressió institucional (la pròpia i l’aliena) en un moment en què s’estan a punt de travessar totes les línies vermelles. A la Història de la decadència i caiguda de l’imperi

romà, Edward Gibbon fa dir al general Saturní que hi ha un moment en què “l’elecció entre acció i repòs ja no ens pertany”, així que tot condueix a la conclusió final per més que assaltin els temors i el final pugui resultar tràgic.

Avui al Parlament es passarà dels gestos a les accions, de la retòrica als decrets, de la legalitat a la desobediència. El Govern en ple firmarà a la tarda el decret de convocatòria de la consulta de l’1-O, que és una manera de distribuir la responsabilitat, després de l’aprovació a la Cambra de la llei del Referèndum. També s’aprovarà una llei de transició jurídica, que va ser criticada pel conseller d’Empresa, Santi Vila, perquè formalment és una raresa que s’aprovi un text que necessitaria abans la celebració de la consulta i la victòria del sí. És allò que el saber popular defineix com posar l’arada davant dels bous.

El Govern central demà estarà reunit per informar immediatament el Tribunal Constitucional, que paralitzarà aquestes lleis, que, de manera exprés, seran aprovades i recorregudes. I que comportaran responsabilitats, si bé l’Executiu ha aclarit que actuarà contra les persones i no contra les institucions. “M’heu condemnat a una vida de temors”, es queixava el general Saturní quan va accedir al poder.

En les pròximes hores, la política catalana lliscarà per un tobogan de futur incert. El mal d’altura és difícil de vèncer. I no afecta només els governants, sinó també molts ciutadans que no s’atreveixen a mirar al buit per més que els emocioni el paisatge.