Donald Trump
PRESIDENT DELS EUA
La iniciativa presidencial per deportar 800.000 residents que van arribar als Estats Units sent nens està provocant protestes perquè suposa la derogació d’una ordre d’Obama del 2012 per regularitzar la seva situació.
Humberto Márquez va travessar il·legalment la frontera sud dels Estats Units amb els seus pares quan era un nen. Amb prou feines ho recorda, perquè ha passat gairebé tota la seva vida en aquest costat de Rio Grande. Domina l’anglès molt millor que l’espanyol. És un jove graduat en Comerç que viu a Arkansas. Té una feina i ja ha pogut comprar-se un cotxe. El seu somni americà s’estava complint, però Donald Trump ha decidit arrabassar-l’hi. A ell i a 800.000 dreamers (somniadors) que no saben si seran deportats.
El fiscal general, Jeff Sessions, va confirmar ahir la derogació del programa (DACA) que ha protegit de la deportació els joves que van immigrar quan eren nens. A Humberto Márquez li toca renovar papers al desembre i no sap què faran amb ell. Amb altres joves d’Arkansas ha viatjat a Washington. Va protestar ahir davant la Casa Blanca i es declararà en vaga de fam davant el Capitoli. En la seva protesta no estarà sol, perquè l’última iniciativa contra la immigració de l’Administració Trump està provocant una autèntica rebel·lió civil i fins i tot amenaça de provocar un nou cisma al Partit Republicà.
El fiscal Sessions va argumentar que la derogació de la DACA (Acció Diferida per a [immigrants] Arribats en la Infantesa), el programa implantat el 2012 per l’Administració Obama mitjançant una ordre executiva, era una promesa electoral de Trump basada en que “es va aplicar una política unilateral amb gran controvèrsia i preocupació legal mitjançant l’ús inconstitucional de l’autoritat executiva per aconseguir el que el poder legislatiu específicament es va negar a autoritzar en múltiples ocasions”.
Però l’argument de fons és la mateixa picada d’ullet xenòfoba que caracteritza l esforces ultraconservadores també a Europa: “La nació ha d’establir i fer complir un límit de tots els immigrants que acceptem cada any, i això significa que tots no poden ser acceptats”.
I com ha ocorregut sempre que un grup humà s’ha plantejat progressar cap a un marc de més llibertat i justícia social, la resposta de les forces reaccionàries consisteix a apropiar-se indegudament de la llei interpretant-la de la manera més retrògrada. Trump ho va posar de manifest en una declaració escrita que sona familiar: “Com a president, el meu més alt deure és defensar el poble dels Estats Units i la Constitució dels Estats Units d’Amèrica. Alhora, no soc partidari de castigar els nens, la majoria dels quals són ara adults, per les accions dels seus pares. Però també cal reconèixer que som una nació d’oportunitats perquè som una nació de lleis”.
L’anunci dilluns del que passaria dimarts ja va propiciar la convocatòria per a ahir mateix de manifestacions de protestes davant la Casa Blanca, davant l’edifici del Congrés, davant la torre Trump de Manhattan i en diverses ciutats importants que van viure situacions molt emotives amb llàgrimes i consignes commovedores: “Som aquí per quedar-nos”, “Educació, no deportació”, “No destrueixis el somni dels somiadors”...
En poques ocasions una iniciativa governamental en un país democràtic ha suscitat de manera tan estesa la qualificació de “cruel”. “Com pot ser tan cruel un president dels Estats Units?”, es preguntava l’exsecretària d’Estat Madeleine Albright. En termes
La iniciativa més criticada per “cruel” la justifica el president imposant la seva visió de la Constitució i la llei
semblants es va pronunciar Marck Zuckerberg, el cap de Facebook: “No és només un error, és una crueltat”. I com va anunciar al seu dia, el mateix Obama no va poder callar perquè seria atorgar: “Apuntar a aquests joves és un error perquè no han fet res dolent, volen iniciar nous negocis, proveir personal als nostres laboratoris, servir en el nostre exèrcit i contribuir al país que estimem... La mesura és cruel i autodestructiva”.
És un assumpte tan delicat que nombrosos congressistes republicans ja se n’han desmarcat i el mateix líder de la Cambra de Representants, Paul Ryan, que ha estat intentant frenar els ímpetus extremistes de l’Administració Trump, va anar a totes per apaivagar els ànims i assegurar que la iniciativa del president no és tan perversa, ja que planteja una liquidació progressiva de la DACA durant un període de transitorietat de sis mesos, al 5 de març, el termini que dona el president al Congrés per elaborar una legislació que substitueixi les polítiques d’Obama. Si, com sembla probable, en sis mesos el Congrés no tira endavant una nova legislació, els dreamers quedaran en situació il·legal.
El mateix Trump va desafiar de bon matí el legislatiu a través de Twitter: “Congrés, prepara’t per fer la teva feina. DACA!”. Amb objectius polítics, ideològics i segurament també humanitaris oposats, Trump intenta aconseguir el que no va poder dur a terme Obama per l’actitud obstruccionista dels republicans, una llei integral d’immigració en un país amb onze milions d’habitants indocumentats. Però és que Trump basa la seva força electoral en el suport de la classe treballadora blanca que se sent perjudicada per la globalització i amenaçada per la immigració. Trump va prometre en campanya derogar la DACA, però també construir un mur a la frontera amb Mèxic, augmentar la repressió contra els immigrants indocumentats i erradicar les ciutats refugi, les que, com Nova York, Los Angeles o Washington, han optat per adoptar polítiques d’acollida cap als indocumentats.
La política de Trump està donant ales als grups supremacistes blancs en un moment en què alguns intel·lectuals com Samuel Huntington insisteixen que s’ha de salvaguardar l’hegemonia blanca dels Estats Units, amenaçada ja que els nens menors de cinc anys blancs ja són minoria als Estats Units.
Aquesta angoixa es nota en la declaració escrita de Trump: “Per damunt de tot, cal recordar que els joves americans tenen somnis també i estar al Govern significa establir prioritats”.