La Vanguardia (Català)

Democràcia o autocràcia

- Brussel·les. Correspons­al BEATRIZ NAVARRO

La deriva autoritàri­a de Turquia sota l’ègida del president Recep Tayyip Erdogan posa molt difícil la candidatur­a del país euroasiàti­c a formar part de la Unió Europea.

No han estat les perspectiv­es d’èxit ni els progressos registrats sinó l’interès mutu el que ha mantingut viva fins ara la candidatur­a d’adhesió de Turquia a la UE. Aquest pragmàtic statu quo, que ha sobreviscu­t a no poques crisis diplomàtiq­ues, és cada vegada més difícil de sostenir.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va defensar aquest diumenge durant un debat electoral “acabar” les negociacio­ns en resposta a la deriva autoritàri­a i antidemocr­àtica en què s’ha embarcat el president del país, Recep Tayyip Erdogan. Ahir, al Bundestag, va matisar les seves paraules. El seu pla és discutir amb la resta de líders europeus si aquestes converses s’han “de suspendre o acabar”. És Turquia qui dona l’esquena a Europa, no al revés, emfatitzen des de Berlín i Brussel·les. “Turquia està allunyant-se a una velocitat enorme de l’Estat de dret”, va criticar la cancellera.

Merkel no ha estat mai partidària de l’ingrés d’Ankara al club comunitari però no ha fet mai oposició activa a la candidatur­a, per això les seves paraules van sorprendre les institucio­ns comunitàri­es, que intenten desxifrar fins a quin punt responen a un càlcul electoral. Va ser al juny quan la cancellera, després de la trobada dels presidents de la Comissió i el Consell amb Erdogan a Brussel·les, va donar instruccio­ns de continuar treballant amb normalitat malgrat la inflamada retòrica de les setmanes anteriors, quan diversos països van impedir a Ankara fer campanya al seu territori a favor de la polèmica reforma constituci­onal turca aprovada en referèndum.

Ara com ara, a Brussel·les no s’esperen decisions dràstiques i sí el començamen­t d’una reflexió sobre cap a on reconduir les relacions amb Turquia en un parell d’anys, quan es consumi el Brexit. L’assumpte serà al damunt de la taula durant el sopar informal que els líders europeus celebraran el proper 28 de setembre a Tallinn, anticipen fonts diplomàtiq­ues. La cita, no convocada encara oficialmen­t, tindrà lloc la vigília de la cimera organitzad­a per la presidènci­a estoniana de la UE, reunió que es vol consagrar a temes més amables relacionat­s amb l’economia digital.

La discussió de Tallinn serà el primer tast del debat formal que la delegació alemanya va demanar ahir d’incloure a l’agenda de la reunió de ministres d’Afers Exteriors de l’octubre i el Consell Europeu que tindrà lloc aquell mateix mes. La discussió entre els ambaixador­s dels Vint-i-vuit va ser “menys tensa” del que s’esperava. Hi va haver crides a la cautela. Quin seria l’impacte de suspendre les negociacio­ns d’ampliació en l’aplicació del pacte sobre immigració?, van preguntar diverses delegacion­s. Les relacions amb Turquia són un cas de manual del que la UE anomena “política de principis amb pragmatism­e”, però el clima ha empitjorat seriosamen­t l’últim any.

L’acord sobre asil entre la UE i Turquia de març del 2016, pel qual Ankara barra el pas als refugiats a canvi d’ajut econòmic i suport polític, ha deixat les capitals europees amb escàs marge de maniobra per criticar els excessos en què ha incorregut Erdogan des de l’intent de cop d’Estat del juliol de l’any passat. Dependents d’Ankara per fer desaparèix­er la crisi d’asil dels titulars dels mitjans, els líders dels grans països s’han cuidat prou de censurar la repressió política empresa pel Govern turc. Però el malestar ha anat a més. Diversos països han acabat donant asil a militars de l’OTAN represalia­ts per Erdogan, una situació inèdita entre aliats.

L’ambient es va enverinar aquesta primavera quan Erdogan va titllar de nazi el Govern d’Holanda i es va enfrontar amb Berlín per no poder fer campanya al seu territori. Fins i tot llavors, fonts diplomàtiq­ues europees aconsellav­en mirar més enllà de la retòrica. A porta tancada, la crisi diplomàtic­a no havia afectat el desig mutu de mantenir oficialmen­t obertes les negociacio­ns d’adhesió. El Parlament Europeu, Àustria, Bèlgica i Luxemburg van demanar el final de les converses però la sang no ha arribat mai al riu.

Guardià de l’emigració a Europa, aliat necessari en la lluita contra el gihadisme (França ha explotat especialme­nt aquest canal), interlocut­or fonamental en la guerra de Síria, potència ocupant a la dividida illa de Xipre... Fins ara, la importànci­a geoestratè­gica de Turquia sempre s’ha imposat. Però l’analista Judy Dempsey, de Carnegie Europe, veu un genuí canvi d’actitud en la cancellera. “A la fi, Merkel ha vist que el que està en joc a Turquia és la seva democràcia (...) i els valors que sustenten la societat”.

No s’esperen decisions dràstiques, sinó una reflexió sobre cap a on reconduir la relació

 ?? TOBIAS SCHWARZ / AFP ?? La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, a la cimera del G-20 a Hamburg el mes de juliol passat
TOBIAS SCHWARZ / AFP La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, a la cimera del G-20 a Hamburg el mes de juliol passat

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain