L’ús privat de l’e-mail a la feina

EL Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, en una sentència publicada ahir sobre el cas d’un ciutadà de Romania, ha intentat establir jurisprudència sobre els límits en què s’ha de moure el control de les empreses sobre l’ús privat del correu electrònic professional, i d’altres serveis de missatgeria, que fan els seus empleats.

La sentència avala que els empresaris puguin vigilar, amb certes condicions, les comunicacions dels empleats, i fins i tot acomiadar-los per fer servir internet amb finalitats personals. Però aquesta vigilància ha d’establir un “just equilibri” –que l’Alt Tribunal no defineix– entre el respecte a la vida privada del treballador i el dret de l’empresari de prendre mesures per assegurar el bon funcionament de l’empresa.

Considera la sentència que les normes d’una empresa, encara que prohibeixin l’ús privat de les xarxes d’internet, no poden reduir a zero l’exercici de la vida social dels seus treballadors quan, avui dia, tothom està connectat i quan la separació entre vida privada i activitat professional cada vegada és més tènue.

Com a condició a les empreses perquè puguin vigilar els correus electrònics i l’ús d’internet dels treballadors, la sentència estableix que les empreses els han d’avisar prèviament que exerciran aquesta vigilància, així com de les raons per les quals ho fan, com podria ser la necessitat d’augmentar la seguretat informàtica, entre altres motius.

De l’esperit de la sentència es desprèn que els jutges del Tribunal Europeu dels Drets Humans –que la van aprovar per onze vots a sis– pretenen que la vigilància de les empreses dels correus electrònics professionals dels treballadors vagi acompanyada de garanties adequades i suficients contra els possibles abusos. En suma, que la vigilància no es converteixi en espionatge dels empleats. Però aquesta frontera, a la pràctica, és molt difícil de definir i no queda clara en la sentència.

La complexa definició de “just equilibri” en l’ús privat dels correus electrònics professionals, així com d’altres serveis de missatgeria, deixa oberta la porta a múltiples interpretacions i, per tant, és una font de conflictes. En qualsevol cas aquesta sentència és un intent d’adaptar a internet l’article 8 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que en el seu paràgraf primer diu que “tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència”.