Quim Monzó El partit sempre té raó
La pregunta d’avui és: ¿cal acabar amb tota l’herència àrab que arrosseguem?
AAlemanya, a l’estat de Saarland, hi ha una ciutat anomenada Völklingen, amb un centre idíl·lic i un extraradi amb una gran zona (6 hectàrees) que mostren les restes intocades d’una esplèndida foneria siderúrgica que va tancar les portes fa lustres, però que, estèticament i documentalment, és tan impressionant que la Unesco l’ha declarada patrimoni històric de la humanitat.
Doncs bé, la setmana passada, en aquesta bonica ciutat a tocar de la frontera francesa, Otfried Best, el candidat a l’alcaldia pel partit NPD –Partit Nacionaldemòcrata d’Alemanya, d’extrema dreta, fervorosament contrari als immigrants– va participar en un debat. Al debat hi havia també un membre de Die Partei, un partit tocacollons fundat el 2004. Deu anys després va obtenir un escó al Parlament Europeu, i això és el màxim que ha aconseguit. El mateix nom Die Partei (El Partit) és una sàtira dels partits totalitaris; feixistes o comunistes. El seu himne porta per títol El partit sempre té raó, una declaració de principis clara. Un dels seus plans quan arribi a governar és iniciar una guerra contra Liechtenstein. El més espectacular de tots: reconstruir el mur de Berlín. En el debat, el representant de Die Partei va preguntar al neonazi què opinava del fet que a la ciutat es faci servir la numeració aràbiga. Segons la revista
Stern (fa cinquanta anys la comprava cada setmana a la Rambla, de camí cap a l’Escola Massana, tot i no saber un borrall d’alemany), el representant de Die Partei li va dir:
–Senyor Best... Trobo preocupant que a Völklingen molts números de cases estiguin en numerals aràbics. ¿Quina acció emprendrà contra aquesta repugnant infiltració estrangera?
Els assistents al debat van riure, però Best no s’ho va prendre de broma:
–Esperi que sigui alcalde. Tot això ho canviaré i hi haurà números normals.
¿Quins números són els normals, si els que normalment fem servir, a Orient i Occident, són els aràbics? 1, 2,3, 4, 5, 6... ¿Que haurem de tornar potser a la numeració romana? Fa prop de dos anys, en una manifestació contra el moviment Pegida, també d’extrema dreta, un manifestant portava una pancarta on es llegia: “Bis MMXVI arabische Zahlen ausweisen” (Deportació dels numerals aràbics el MMXVI). És evident que ha passat ja el 2016, s’acosta la tardor del 2017 i la numeració aràbiga viu entre nosaltres la mar de feliç. Només amb algunes poques excepcions: en la numeració dels reis i els pontífexs i en els títols de crèdit finals de les pel·lis posen l’any en xifres romanes. En aquest últim cas, perquè la gent que no va estudiar prou llatí es torni boja intentant desxifrar en dècimes de segon en quin any llunyà van rodar la pel·lícula.