Gènere neutre
Acabava de llegir a La Vanguardia la suculenta entrevista de Fernando García a Paul Auster, amb la frase de la seva dona, Siri Hustvedt, clavada a la retina –“la gent sap cada vegada més sobre cada vegada menys coses”– quan se’m va creuar un d’aquells anuncis provocadors que activen la saliva pavloviana de la curiositat. Buscada la informació, deia el titular: “Una cadena de roba eliminarà les etiquetes ‘nen’ i ‘nena’ per evitar ‘reforçar estereotips de gènere’”. I així, expulsada de les sàvies paraules de l’escriptor de Leviatan parlant d’aquest món “cada vegada més fragmentat”, em vaig clavar una patacada amb la quinta essència del deliri políticament correcte, utilitzat com a reclam publicitari. Anava a dir “reclam groller”, però segur que l’estridència serà efectiva –a mi m’acabava de sostreure a Auster–, així que val més no menysprear la intel·ligència comercial.
Vegem la cosa: segons el Daily Mail i l’explosió pertinent a les xarxes socials, la marca britànica John Lewis deixarà d’etiquetar la roba infantil per gèneres i tot serà unisex. “La roba no ha de marcar els gèneres, sinó que només ha de ser roba”, afegeixen pomposos. A més, anuncien la creació d’una línia de roba de 0 a 14 anys sense cap gènere, tota ella, vestits i faldilles inclosos, etiquetada amb el text Boys&Girls o Girls&Boys. A l’anunci de la marca, es parla d’una “idea revolucionària” i de “lluitar contra els estereotips” i es mostren criatures felices, saltant i triant roba, sense que ningú pugui imaginar si són nens o nenes. És a dir, un feliç món neutre. Sobra dir que la iniciativa ha provocat l’aplaudiment de gent de la moda, alguns pròcers a l’esquerra ideològica i les celebrities estil Adèle que ja havien estat pioneres de la cosa, a les fotos amb els seus fills vestits en gènere zero. La lluita contra l’estereotip a la roba, doncs, s’ha anunciat amb bombo i altaveu, i a partir d’ara que ningú no gosi preguntar-li a una nena si és nena, no fos cas que s’estigués perpetuant l’estigma.
Perdonin, però no ens estem passant amb la cantarella de la correcció política? És a dir, realment anar a comprar roba de nenes implica algun tipus de discriminació funesta o perpetuació del pèrfid patriarcat? Perquè personalment em sembla una exageració d’acord amb el despropòsit en què s’està convertint el políticament correcte, cada vegada més proper a la imposició i més forassenyat. Espero no semblar una perfecte reaccionària si afirmo que tot això em sembla una bestiesa, que les nenes són nenes (obviant el tema transgènere, que és una altra qüestió) i que, en general, vestirles de nenes els encanta, perquè els gèneres no són estereotips, els gèneres són gèneres, i la lluita contra la discriminació és una qüestió d’oportunitats, no de marques de roba.
Tal vegada l’embolic mental serà precisament a la inversa, al desdibuixar completament les diferències sexuals que ens marquen com a éssers humans.
El despropòsit en què s’està convertint el políticament correcte, cada vegada més forassenyat