Dia de platja nudista
El cap de Gata és la “pròxima Menorca”. O “l’altra Menorca”. He descobert el cap de Gata i m’agrada –la qual cosa a vostè li importa un rave, me’n faig càrrec– perquè s’hi troba com a cal sogre. Fins i tot el paisatge.
L’única pega és l’etiqueta de les cales. Arribes a una cala –de caminades res, on s’ha vist aquest martiri de suar per camins de polseguera?–, hi col·loques la tovallola i de sobte no saps si toca quedar-se en pilotes.
Jo no tinc res contra el nudisme tret de la impressió que la majoria de les seves platges no tenen aquella tensió sexual latent de les de tota la vida, amb la cunyada divorciada que estrena mamelles, aquelles amigues que expliquen les escapades nocturnes en veu alta i aquell casat amb panxa que patrulla amb la mirada. El problema són les confusions. Matines, aprofites per anar a una cala allunyada –allunyada per a mi són vint minuts de cotxe i cinc a peu– i acabes confós. Que la nit confon ho sap tothom, però del dia, del dia que has matinat n’esperes ordre i concert.
El cas és que a dos quarts d’onze era a la cala del Plomo, versió per a ganduls
No tinc res contra el nudisme, però a les seves platges hi falta la tensió sexual latent de les altres
de la veïna cala d’Enmedio (la gent dels pobles no es mata batejant cales, mira que costaria poc de quedar bé amb algun poeta local) i en l’extrem elegit només n’hi havia un d’uns cinquanta i escaig anys com jo –cinquantí ton pare!–, amb barba, sense roba i un optimist que feia de casa. Podia jo, nouvingut i català, retreure-li la seva austeritat amb el meu banyador de l’outlet de Santa Eulalia?
Em vaig imaginar que es tractava d’una cala nudista.
Van començar a arribar famílies modèliques, algunes de nombroses, que plantaven para-sols al centre de la cala sorrenca i van acabar per imposar un criteri tèxtil. Vaig decidir llavors posar-me el banyador per explorar les roques volcàniques. Decisió prudent: arribat a un límit rocós infranquejable, van aparèixer tres noies d’uns vint anys amb accent de Salamanca.
–Saps on hi ha una roca molt gran que queda molt bé de fons a les fotos?
Com a persona humana i amb estudis, hauria preferit que em tractessin de vostè i em demanessin l’hora.
Quan vaig tornar a la meva possessió de platja, vaig percebre en la llunyania que els tèxtils havien guanyat el plebiscit i el senyor de l’optimist i jo érem en el bàndol equivocat. Es pot estar en el bàndol equivocat però... en pilotes?
Vaig decidir ipso facto deixar penjat el solitari en un gest típic d’insolidaritat masculina però es va produir el miracle: a metre i mig de la meva tovallola buida, tres dones d’uns trenta anys s’havien instal·lat a prendre el sol nues.
Vaig tornar al meu nudisme de conveniència però hipotecat per aquella maleïda naturalitat pròpia del nudista, de manera que les vaig mirar menys del que és imaginable i només els vaig dir hola i adeu.
Si arribo a portar banyador! No sé pas què hauria passat.