Pensament lliure

El pensament és el reducte en el qual, mal que els pesi a governs, religions, gurus i altres, realment no hi poden manar. Ens poden engrillonar, empresonar, fer jurar banderes, però en el fons només cadascú és amo del seu pensament. Per tant, aquest, per definició, és lliure. Si faig aquesta dissertació és per explicar que aquestes darreres setmanes, a la vista de tot el que ha esdevingut, el meu pensament se n’ha anat per verals molt inquietants.

Hem vist uns atemptats bàrbars; actituds, si més no, estranyes; reaccions inexplicablement tardanes; culpabilització de qui no tocava; informes apòcrifs utilitzats per atacar la policia i les institucions catalanes; inaccions davant informes i evidències, aquests ben reals, com eren els antecedents penals de l’imam de Ripoll; voluntat gens dissimulada i al més alt nivell d’aplicar mesures que haurien comportat desplegament militar; els atemptats van ser fets a la desesperada perquè barrinaven quelcom de molt més gros i brutal amb els explosius d’Alcanar, i llavors és quan torna a accelerar-se el pensament.

Si no els hagués explotat tot fora de temps i lloc i haguessin assolit el que volien fer, quines conseqüències se n’haurien derivat? Algú, ves a saber qui, esperava que realment ho haguessin fet? L’explosió va desmanegar només els plans d’aquells assassins o també els d’algú més?

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

Cambrils