Els narcos es disputen més de cent pisos buits al barri del Raval
L’Ajuntament localitza 107 immobles sense ús als carrers més calents amenaçats d’acabar en mans dels traficants
Els traficants de drogues estan destrossant la convivència al barri del Raval. Imatges ara quotidianes: xeringues al replà, camells que fan guàrdia amb un matxet, drogoaddictes que intenten colar-se a l’habitatge d’algú pel pati interior... Fonts dels Mossos d’Esquadra estimen que en aquests moments els narcos trafiquen principalment heroïna des d’uns 60 immobles violentament ocupats. La facilitat per comprar drogues a Barcelona està atraient toxicòmans de mig Europa. Pidolen, dormen al carrer i roben smartphones com si res. Al barri parlen de narcoturisme. A més a més, els traficants es disputen més de cent de pisos buits. Són propietat de fons d’inversió i entitats financeres ubicades en uns quants carrers al nord del barri. És una de les seqüeles de l’onada de desnonaments que va patir el Raval durant la crisi...
I a cada operació policial la succeeix una nova usurpació. Aquí ara els nens juguen amb bolígrafs fent veure que s’injecten droga, dibuixen gent punxant-se al carrer. El veïnat, després de protagonitzar cassolades diàries a tall de protesta durant prop de tres mesos, es manifestarà aquest dissabte per exigir a totes les administracions que desallotgin els narcopisos, que posin en lloguer social els habitatges buits, que frenin l’expulsió de veïns que suposa tot plegat... Alguns narcos miren de mostrar-se més discrets, obren únicament de nit, obliguen els clients a drogar-se allà mateix perquè no ho facin al carrer, agafen missatgers amb bicicleta perquè l’anar i venir de drogoaddictes no cridi tant l’atenció...
Aquest estiu el districte de Ciutat Vella va posar en marxa un cens d’immobles sense ús als punts més calents del Raval per convèncer els amos que els posin al mercat. I als entorns del carrer d’en Roig, on van començar les cassolades tres mesos enrere, i del carrer Riereta, a l’altre costat de la rambla del Raval, on al cap de poc temps es van sumar a les protestes, el districte va trobar 107 propietats buides, de les quals 84 de fons d’inversió i 23 d’entitats financeres. Gala Pin, la regidora de Ciutat Vella, diu que no hi va haver manera de localitzar la majoria dels fons, que ni tan sols Hisenda no té una adreça postal, ni un número de telèfon, ni un correu electrònic... I la resta amb prou feines van mostrar interès en la proposta municipal: deixar que l’Ajuntament es responsabilitzi del lloguer del pis i el gestioni. Les entitats financeres sí que van manifestar la seva disposició a col·laborar, malgrat que els seus ritmes semblen molt pausats.
Alguns dels veïns que organitzen les cassolades expliquen que l’administrador d’una finca del carrer Riereta intenta des d’abril saber si els propietaris d’un narcopis van denunciar que estava ocupat, que una jove del carrer Reina Amàlia no aconsegueix que ningú arregli el forat que va aparèixer a l’altre costat del limítrof narcopis, que la propietària d’un habitatge de l’última planta del número 22 del carrer d’en Roig el va haver d’apuntalar després que el terrat es convertís en un femer i en la llar de desenes d’heroïnòmans. Al final un matí uns quants veïns del carrer hi van entrar a la força i els en van fer fora. Al cap de poc l’Ajuntament va retirar més d’una tona de deixalles de l’habitatge. Aquí, des de fa més d’un any, més enllà d’un parell de pisos de propietaris que semblen que se’n desentenen, es despatxen drogues a tota velocitat. Un dia un veí va comptar 190 persones en tres hores. En aquesta finca conflueixen tots els elements que formen el fenomen. La crisi va deixar molts pisos buits. Després els narcos es van
fer forts en tres habitatges propietat d’una entitat i un parell de fons. Encara ningú no ha pogut localitzar aquests fons. Mentrestant els ocupes van convertir la finca en un supermercat de la droga obert les 24 hores. Alguns toxicòmans viuen a les escales. La porta desballestada de l’entrada sempre està oberta. La resta dels propietaris esperen que marxin els traficants. Són pakistanesos i romanesos, dues de les nacionalitats que controlen la droga al Raval. Últimament competeixen amb nombrosos dominicans que van fugir de la guerra de bandes latent encara a l’extraradi de Barcelona.
“Estem intentant limitar els punts de venda, de complicar la vida als traficants –subratlla la regidora Pin–. A més a més, aquest estiu vam doblar les dotacions de la Guàrdia Urbana i vam multiplicar la presència d’educadors socials. Però la lluita contra les ocupacions i el tall del subministrament de droga a tots aquests petits venedors és competència dels Mossos d’Esquadra”. Ara el districte també està encerclant en vermell una tercera zona calenta del Raval, entre els carrers Joaquim Costa i Sant Vicenç. Els veïns denuncien que les últimes setmanes han detectat en aquest costat del barri un increment de les ocupacions d’habitatges de ciutadans particulars. Això està disparant l’angoixa ciutadana. Veïns d’aquests carrers es van afegir a les cassolades a començaments d’agost. La dona que aquest estiu, quan va tornar
Els Mossos estimen que al barri funcionen al voltant de 60 habitatges de la droga
de vacances, va veure com el seu habitatge a Joaquim Costa havia estat ocupat va poder recuperarlo fa pocs dies. La jutgessa va entendre que allò no era una ocupació, sinó una violació de domicili. La veïna, després de comprovar que durant aquelles tres setmanes d’angoixa li havien robat una bona part de les seves possessions, va decidir llençar a les escombraries la resta. La situació dels amos dels pisos d’un bloc de Sant Vicenç és més complexa. Diversos traficants es van instal·lar a la finca quan van acabar les obres de remodelació dels habitatges. Ara els propietaris, principalment particulars, ciutadans que principalment volen llogar els pisos o viure-hi, intenten organitzar-se. Ho tenen difícil.
Darrere l’ambient marginal i decadent que es pressuposa als ocupants dels narcopisos s’amaga un coneixement privilegiat de la legislació vigent que fa molt difícil per a les forces policials combatre el fenomen. Els Mossos i la Guàrdia Urbana fa un any que actuen al Raval en operacions contra el tràfic de drogues. Tot i això, el resultat no ha frenat el fenomen.
Els policies asseguren que els narcos saben què fan. Ocupen els nombrosos immobles que van quedar buits per culpa de la crisi. Com que són propietat dels bancs, són conscients que el procediment judicial per expulsarlos serà llarg i feixuc. Així podran campar al seu aire. Els Mossos estableixen relacions amb els bancs perquè denunciïn l’ocupació dels narcos, però és una cursa plena d’obstacles. Prèviament, els agents han de convèncer el jutge que emeti una ordre de registre i detenció per entrar a l’immoble. Per això, abans han de demostrar que s’hi ven droga, i necessiten demostrar-ho interceptant algun usuari que surti del pis amb la mercaderia a la butxaca, una tasca gens fàcil, ja que els toxicòmans acostumen a consumir al pis. Una vegada aconseguit el permís judicial, els policies poden procedir a la detenció dels traficants, però això no vol dir que el pis quedi precintat. Si es demostra que a l’interior de l’habitatge resideixen persones que no tenen res a veure amb el negoci fraudulent, tenen el dret de quedar-se al pis. Que l’immoble sigui ocupat no és una qüestió penal, sinó civil, que es dirimeix per una altra via. El dret a l’habitatge preval. “Si fos un bar o un local on es ven droga seria molt més fàcil tancar-lo”, adverteix una font policial.
“Els fons d’inversió es desentenen de les ocupacions tot i l’avís de les administracions