L’altra Atlàntida de Sitges
Unes restes analitzades a Miami revelen que hi va haver enterraments romans durant almenys tres segles
El que ara és una petita i apartada platja natural de Sitges, situada al costat de l’antiga discoteca L’Atlàntida, havia estat una necròpolis romana. La platja de les Coves del que alguns defensen ¬sense proves– que va ser la Blanca Subur havia estat un lloc on es van fer enterraments romans durant almenys tres segles. Així ho ha revelat l’anàlisi de dents de dos dels tres individus que una llevantada va desenterrar a finals de gener passat. Les dents han estat sotmeses a la prova del carboni 14 al laboratori Beta Analytic de Miami, gràcies a l’ajuda econòmica d’una funerària. L’estudi, presentat ahir a la tarda, ha permès descobrir “la continuïtat evident en l’ús d’aquest espai litoral com a zona d’enterrament”, segons l’arqueòleg Joan Garcia Targa. Tenint en compte els límits antic i modern de les datacions fetes, aquestes últimes s’estenen entre l’any 50 i l’any 385 de la nostra era. Els investigadors afirmen que, “considerant que la línia costanera en època romana estava 150 metres més lluny que en l’actualitat, es pot presentar com a hipòtesi la possibilitat que es puguin documentar altres enterraments a prop dels recuperats al febrer d’enguany”. És, per tant, possible també, segons els arqueòlegs, que el pàrquing associat a la macrodiscoteca L’Atlàntida, que va prendre el nom de l’illa o continent mitològic enfonsat sota les aigües 9.000 anys abans de la Grècia clàssica, formi part d’un espai més extens d’enterrament o bé d’estructures d’hàbitat a les quals s’associarien els enterraments.
Maria Ángeles Matías, infermera i aficionada a l’arqueologia, va localitzar fortuïtament mentre passejava la necròpolis a la platja de les Coves, i després de notificar-la van començar els tràmits per poder fer les excavacions a la zona. La intervenció es va efectuar el 9 de febrer, i durant aquest procés es van recuperar restes òssies de tres persones: un home adult, una dona jove i un nadó de poques setmanes. L’arqueòleg Joan Garcia Targa i l’antropòloga física Núria Armentano (tots dos de l’empresa Àtics) van dirigir l’excavació. L’equip el va completar Marc Clavaguera, topògraf que va efectuar un plànol detallat, l’arqueòloga Sofia Aldeco Cobo i els col·laboradors Maria Angeles Matías, Antoni Franco i Josep Carbonell Vidallet.
Les restes excavades corresponen a tres enterraments individuals, dels quals s’han recuperat només els seus ossos de manera parcial. Un dels esquelets correspon a un home de 30 a 35 anys, de constitució robusta i talla propera a 1,65 metres. Aquest esquelet presenta una lesió traumàtica consolidada a nivell de la clavícula esquerra i alteracions articulars que afecten l’esquelet vertebral dorsal, amb la calcificació dels lligaments grocs. Les restes dels altres esquelets corresponen a dos individus noadults: unes restes són compatibles amb les d’una noia d’uns 15 anys, i les altres, amb les d’un nadó, de menys de sis mesos de vida. Les restes esquelètiques d’aquests dos individus subadults no presenten anomalies ni patologies. Més enllà del fet de trobar-se enterrats a prop, no hi ha evidències que permetin relacionar familiarment aquests tres individus. Més aviat la seva troballa és indicativa d’un possible cementiri o zona de necròpolis molt més àmplia, de la qual només s’han recuperat aquests tres individus.
La necròpolis és a la platja de les Coves, al costat del pàrquing d’una antiga discoteca