Froome s’escapa
El kenià guanya la contrarellotge i té Nibali a quasi dos minuts
Victòria, clara, però sense fer sang. Chris Froome va imposar la seva llei a la contrarellotge, millorant a mesura que s’empassava els quilòmetres, i va sumar la seva cinquena etapa a la Vuelta (segona d’aquest any) per doblar la seva renda al capdamunt de la classificació general.
A una velocitat mitjana final de 51,3 quilòmetres per hora, el ciclista de l’Sky va exhibir una seguretat inalterable per anar refentse d’un inici prudent i acabar dominant tots els adversaris. Si en el primer control de pas (km 13) el neerlandès Kelderman, el rus Zakarin i el madrileny Contador marcaven un temps lleugerament millor que el de Froome, a partir del segon terç de l’etapa (de 40,2 quilòmetres en total) el britànic va ser una piconadora sense pietat.
A la meta de Logronyo, Froome va obtenir 29 segons sobre Kelderman i 57 respecte a Nibali, que d’aquesta manera conserva el segon lloc de la general però ha passat de tenir Froome a un minut gairebé clavat a veure com ara n’hi calen pràcticament dos per equiparar-se amb el quàdruple guanyador del Tour de França.
“Potser sí que he fet una sortida més lenta”, explicava el líder, “però quan he vist que podia aconseguir-la he lluitat clarament per la victòria”. Froome té cada cop més a prop l’obtenció d’un doblet Tour-Vuelta que s’ha vist molt poques vegades i que ningú no arrodoneix des de fa 39 anys: Bernard Hinault, 1978.
El traçat de l’etapa, que arrencava del circuit navarrès de Los Arcos per dirigir-se cap a Logronyo per la carretera de Viana, exigia més força en la part final, que és on Froome va imposar-se per potència.
L’altra gran operació del dia va protagonitzar-la un inspirat Alberto Contador, que ha passat, de cop, de la novena a la cinquena posició de la general; una injecció de moral per al ciclista de Pinto, que va marcar el cinquè millor temps del dia, empatat tècnicament amb el quart, Zakarin. El rus el va superar per 34 centèsimes de segon, temps que no s’aplica a la classificació.
Aquesta va ser una actuació excel·lent de Contador, que destacava a l’arribada que ho podria haver fet encara més bé si no fos perquè havia hagut de córrer sense referències dels rivals, que van sortir més tard. “He fet una bona contrarellotge, sí”, assenyalava, orgullós, a la línia de meta. Tot i això, el podi el té complicat, a més de dos minuts de distància encara (Kelderman) i amb un perillós Zakarin pel mig. “Només vull anar fent, dia a dia. Els meus dos rivals per al podi han fet una contrarellotge millor que jo”, va dir. “Però d’aquí fins a Madrid hi pot haver diferències tots els dies”, avisava.
Tot i que encara queden etapes de muntanya perilloses, la renda de Froome ja és prou confortable. Només un defalliment espectacular podria apartar-lo d’una victòria que fa anys que persegueix, després d’acabar segon tres vegades i quart una altra. Però el kenià –que ahir va ser xiulat al podi per una part del públic de Logronyo– no se sent segur del tot. Avui mateix té una prova de foc, de les que tant agraden a la Vuelta: l’inèdit final a Los Machucos, a Cantàbria, amb pujades dignes de les vaques més agosarades.