Rajoy apel·la al TC i insta accions penals contra Forcadell
Soraya Sáenz de Santamaría va anunciar ahir que el Govern espanyol recorrerà contra els actes del Parlament davant el Tribunal Constitucional i demanarà accions penals contra la Mesa, començant per la seva presidenta. En la compareixença, la vicepresidenta va qualificar el ple de la Cambra catalana d’“espectacle vergonyós”.
El Parlament va fer el salt. Un ple delmat va aprovar ahir la llei del Referèndum i el president Carles Puigdemont va convocar la cita amb les urnes del dia 1 d’octubre. “Per la llibertat i la democràcia”, va ser la seva divisa.
Va ser una firma col·lectiva del Govern, nocturna i amb menys èpica de la prevista en una sala del Parlament amb una senyera que va esperar durant tot el dia. Van caldre onze hores per aprovar una llei per un procediment superexprés, amb només 83 diputats a l’hemicicle, 72 vots a favor i 11 abstencions de Catalunya Sí que es Pot, i l’absència de Ciutadans, PSC i PP, que va deixar com a empremta als seus escons banderes espanyoles i catalanes.
Que la diputada de més edat, Àngels Fernández, de CSQP, retirés les banderes espanyoles va ser el colofó de la ruptura amb l’Estat que acabava de posar en marxa el ple. Segons Puigdemont, com a “única alternativa” per a Catalunya davant l’“ame- naçocràcia” de l’Estat. La paradoxa és que després d’una jornada d’histèria parlamentària el debat propi de la norma amb què arrenca formalment la desconnexió de l’Estat es va ventilar en un parell d’hores i mirant pel retrovisor en espera d’alguna reacció expeditiva procedent de Madrid que no va arribar. Sense intervenció i amb la llei en vigor, hi va haver decret de convocatòria i nomenament de la Sindicatura Electoral, integrada pels juristes Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès, i els politòlegs Jordi Matas i Tània Verge.
A Madrid, Mariano Rajoy va aconseguir el suport dels socialistes per donar resposta al desafiament del Parlament als tribunals i ara busca el suport al front polític. Però Rajoy no va comparèixer, va deixar aquest paper en mans de la vicepresidenta Santamaría. El Govern afirma que Forcadell i la resta de membres de la Mesa de la majoria sobiranista van incórrer en l’enèsima desobediència per l’admissió a tràmit de la proposició de llei, la modificació de l’ordre del dia i la supressió dels tràmits parlamentaris. Va demanar al Tribunal Constitucional l’anul·lació de totes aquestes decisi- ons i va reclamar l’actuació urgent per la “rellevància constitucional del cas”. La referència a la via penal obria la porta a la Fiscalia, que acumula querelles contra Forcadell i la Mesa. Mentre la presidenta de la Cambra contraatacava recusant tots els magistrats del TC.
Sense intervenció externa en el ple i amb l’oposició buscant per tots els racons del Reglament de la Cambra per dilatar la votació, la llei del Referèndum va tirar endavant per obra i gràcia de l’article 81.3 del Reglament. Una modificació de l’ordre del dia i l’exempció de procediments obligats en la tramitació de les lleis.
No sense infligir ferides en el funcionament habitual de la Cambra. El secretari general, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, havien advertit per escrit que el procediment podia ser constitutiu de desobediència de les resolucions del TC; la Mesa va transmetre l’avís a l’hemicicle i va recordar que no és vinculant. La proposició de llei i les esmenes es van publicar al Butlletí Oficial del Parlament per acord i de la mà dels membres sobiranistes de la Mesa sense firma del secretari general i sense funcionaris pel mig.
I hi va haver més fregaments. El Consell de Garanties Estatutàries es va aventurar a qüestionar la tramitació de la llei per no permetre que els grups sol·licitessin un dictamen sobre la seva constitucionalitat com un dret inherent dels diputats; el PSC va anunciar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que seguiran la resta de grups contraris al referèndum; i les formes parlamentàries van caure a cotes inèdites fins i tot en el debat de l’Estatut.
Puigdemont havia reunit el seu Govern i diputats per transmetre’ls la “transcendència” del moment i re-
El Parlament aprova la llei del Referèndum amb els vots de JxSí i la CUP i l’abstenció de CSQP
Puigdemont i els consellers firmen el decret i consumen la desobediència al Constitucional El ple necessita onze hores per aprovar la llei amb l’absència de Cs, PSC i PP
ELS AVISOS Els lletrats i el Consell de Garanties posen en qüestió la tramitació superexprés
Rajoy acudeix al TC per frenar la consulta i busca el suport del PSOE a les mesures polítiques
Els independentistes esperaven un intent de frenar el ple, però no es va produir
“Per la llibertat i la democràcia”, va proclamar el president després de la firma
clamar-los “serenitat i determinació” davant el pas que es disposaven a fer a l’hemicicle. Feia falta. Dins, l’argumentari polític va brillar per la seva absència durant hores i es va imposar el driblatge curt. Quatre reunions de la Mesa, peticions de reconsideració de totes les decisions: l’“única via possible” per aprovar la llei, segons els independentistes; “un escàndol”, “denigració de la democràcia amb un espectacle vergonyós”, per a la resta. Gairebé set hores després, amb la CUP mantenintse al marge, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, que va assumir la iniciativa de la reordenació del ple, va deixar anar un “vaaaaaaaa”, però no va impedir una nova aturada de dues hores i mitja amb Forcadell al centre de l’huracà.
En el debat definitiu, el president de JxSí, Lluís Corominas, va revelar que a la junta de portaveus dos grups –amb referència a PSC i CSQP– havien arribat a proposar portar el referèndum al novembre a canvi d’una tramitació ordinària. Va afirmar que davant l’immobilisme del Govern central, el bloc independentista s’aferra al dret internacional per defensar “no la independència, sinó la democràcia”. Anna Gabriel (CUP) va apel·lar a la “desobediència institucional i social” per fer front a les prohibicions que arribin del TC i va cridar a “sortir al carrer a defensar els nostres drets”.
Inés Arrimadas (Cs) va parlar d’“il·legalitat, abús, demencial...” i va amenaçar amb una moció de censura. Per Miquel Iceta (PSC), “la primera víctima del procés és la legalitat catalana”, i va defensar la reforma federal de la Constitució. Xavier García Albiol (PP) es va situar en la “pitjor crisi institucional” des del 23-F i va garantir que no hi haurà referèndum. La posició de Catalunya Sí que es Pot va ser tota una altra cosa, va començar amb atacs a un “procediment antidemocràtic” i va acabar amb una crisi interna que deixa el grup parlamentari a un pas de la ruptura i sense aclarir què faran l’1 d’octubre.