Traca final sobre rodes
El madrileny busca la gran victòria del seu comiat i ahir li va faltar ben poc
Alberto Contador vol acomiadar-se del ciclisme amb una victòria de prestigi i torna a animar els quilòmetres finals d’una etapa, la iracunda ascensió a Els Machucos, una de les pujades increïbles que la Vuelta a Espanya es treu del barret de tant en tant.
Alberto Contador vol acomiadarse del ciclisme amb una victòria de prestigi i ahir va tornar a animar els quilòmetres finals de l’etapa, la forassenyada ascensió a Los Machucos, una de les pujades increïbles que la Vuelta treu del barret de tant en tant. El vencedor del dia va ser Stefan Denifl, un austríac que farà 30 anys abans de final de mes, amb molts èxits d’àmbit local però poc conegut internacionalment.
Denifl va ser l’únic supervivent de l’escapada del dia, però Contador va fer una remuntada excepcional, va saltar del grup de favorits a uns sis quilòmetres del final i va anar avançant corredors despenjats de l’escapada amb un ritme constant i una decisió que traspuava la mirada, fixada en l’objectiu: l’adeu per la porta gran. El colombià Miguel Ángel López va intentar acompanyar-lo però no va poder. El madrileny Dani Moreno, que volia donar per fi una satisfacció al Movistar, també va haver de deixar-ho estar. Però a un Contador desencadenat li va faltar terreny per agafar i anul·lar també Denifl. Va acabar segon, a poc menys de mig minut. “M’he dit, a veure qui té la mateixa convicció que jo. Una llàstima no haver-ho aconseguit. Cap, cor i cames, han estat la clau d’avui”, va dir el líder del Trek.
La pujada a Los Machucos era una veritable exageració i va oferir el que buscava la Vuelta, unes imatges d’agonia sobre la bicicleta molt espectaculars des del sofà de casa. “Quan patina la roda... ja et fas una idea de si era dur. Però segurament és molt bonic per al públic”, va explicar Mikel Nieve, ahir company preciós de Froome. “Si deixaves de pedalar, després la roda del darrere relliscava”, va comentar López. En aquesta situació, amb trams que superaven clarament el 20 per cent de desnivell –combinats amb petits tobogans que permetien recuperar forces– el líder va decidir que calia ser prudent i no caure a la trampa. Acompanyat com sempre pels seus gregaris, Froome no va perdre la calma quan Contador va atacar, lògicament, però tampoc no ho va fer quan va ser Nibali qui va incrementar el ritme i va
A 28 SEGONS DEL VENCEDOR
El madrileny va llançar un atac espectacular i va acabar segon, només superat per l’austríac Denifl
PENDENTS EXAGERATS
Froome va patir a Los Machucos i va cedir bona part de la renda de la contrarellotge
obrir un petit forat. En cap moment es va veure un Froome espantat mirant d’atrapar l’italià personalment. Era molt conscient de la renda aconseguida dimarts a la contrarellotge i que ahir podia permetre’s el luxe de cedirne una part. I així va ser, perquè Nibali, amb Zakarin, van entrar a 1m4s del vencedor mentre Froome, escortat per Nieve –que va fer els últims metres mirant enrere per confirmar que el seu cap de files no perdia roda– va arribar a 1m46s, o sigui, a 42 segons de Nibali. Una part sucosa del que havia obtingut a Logronyo es va esfumar a Los Machucos. “Ha estat un final molt dur i amb el temps encara més”, va comentar Froome en referència a un dia de pluja i boira a estones. “Em sento bé, l’equip també, queden tres dies que caldrà resistir”, va dir Froome, que també va comentar els insòlits desnivells: “A ningú no li agraden les rampes del 28%, però són iguals per a tothom”.