Gas sarín contra civils
Només el règim té avions russos Su-22, com el que es va fer servir
Una investigació de l’ONU estableix que el president de Síria, Baixar al-Assad, va cometre crims de guerra en atacar amb armes químiques el seu propi poble almenys en quatre ocasions entre el març i el juliol d’aquest any.
Baixar al-Assad va cometre crims de guerra quan va atacar amb armes químiques el seu propi poble. Així ho ha establert una comissió d’investigació de l’ONU en un informe fet públic ahir i que conclou que, almenys en quatre ocasions entre març i juliol d’aquest any, la força aèria siriana va fer servir gas sarín. El cas més sonat va ser el de Khan Sheikhun, a la província d’Idlib, el 4 d’abril passat, on un avió rus Su-22 va dur a terme quatre passades que van provocar la mort de 83 persones, entre elles 28 nens i 23 dones. 293 més, inclosos 103 menors, van resultar ferides. “Només les forces sirianes tenen aquest tipus d’avió”, afirma la comissió.
L’episodi més mortífer per armes químiques a Síria continua sent el del 21 d’agost del 2013 ocorregut a la Guta oriental i Muadamiya al-Xam, localitats de la rodalia de Damasc sota control rebel, on van morir 1.429 persones, entre elles 426 nens. Malgrat que Damasc ho ha negat, els EUA consideren que hi ha prou proves per atribuir aquestes agressions al règim d’Al-Assad.
Les forces armades sirianes han recorregut a l’ús d’armes químiques en prop d’una trentena d’ocasions des que va començar el conflicte, mentre que s’atribueix a l’autoproclamat Estat Islàmic (EI) l’atac amb gas mostassa sobre Marea (província d’Alep) l’agost del 2015.
En l’informe presentat ahir pel president de la comissió, el brasiler Paulo Sérgio Pinheiro, s’explica que a la zona de Khan Sheikhun es van trobar fragments de la bomba i, encara que no van poder establir exactament l’arma química emprada, els elements trobats podrien encaixar amb “bombes de gas sarín produïts per l’antiga Unió Soviètica”.
Durant la investigació van entrevistar 43 testimonis, víctimes, personal mèdic, persones que van anar a la zona després de l’atac; van analitzar imatges de satèl·lit, fotografies de restes de la bomba i vídeos d’afectats que mostraven símptomes d’intoxicació.
L’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) ja havia assegurat que les víctimes “havien estat exposades a gas sarín o una substància semblant al sarín”, però no ha indicat encara el possible autor.
Pinheiro va dir en una roda de premsa a Ginebra que queda “exclosa” la versió russa que la Força Aèria siriana va atacar un dipòsit terrorista que contenia municions químiques. El coordinador de la Comissió, James Rodehaver, va explicar que, en aquest cas, el gas sarín “s’hauria cremat majoritàriament dins de l’edifici i no hauria creat un núvol tòxic” que es va desplaçar entre 300 i 600 metres des del punt d’impacte.
En el mateix període investigat es van produir nous bombardejos a la Guta Oriental, però en aquesta ocasió amb gas clor.
La comissió d’investigació també va acusar els EUA d’haver “violat la llei internacional humanitària” atacant, el març passat, un edifici adjacent a la sala d’oració d’una mesquita a Al-Jina (a la regió d’Alep). Hi van haver 38 morts, entre ells una dona i cinc nens. Els EUA van al·legar que l’objectiu era una reunió de membres d’Al-Qaida, una cosa que no se sustentava.
El juliol del 2012 Damasc va amenaçar d’utilitzar les seves armes químiques en cas de produir-se una intervenció militar occidental. El 20 d’agost, el president Obama va assegurar que, en cas de fer-ho, traspassaria una “línia vermella” que tindria conseqüències. L’atac un any més tard a la Guta Oriental va quedar impune.
L’informe també acusa els EUA de matar 38 civils, entre ells una dona i cinc nens, en un bombardeig